Oposició independentista

Si una imatge val més que mil paraules, la portada d’El Punt Avui de dissabte passat val més que mil discursos. I val per tota la legislatura catalana. “Agenda Espanyola”, aquest era el pla de Salvador Illa i això és el que s’està fent. Per més que estranyi als qui el van investir amb un “sí vigilant”. Com si fos una sorpresa, com si no es veiés venir d’una hora lluny el que passaria si l’investien. En Pere Bosch descrivia l’agenda espanyola del govern de la Generalitat: relacions amb la Corona, presència a la desfilada militar del 12 d’octubre. Més enllà d’allò simbòlic, hi podem afegir la submissió al PSOE i a tots els poders de l’Estat que operen a Catalunya. “Normalitat institucional”, n’hi diuen des del govern. No es deixin enganyar, a la desfilada militar del 12 d’octubre només hi havien anat presidents socialistes. Si per normal s’entén allò més habitual, la normalitat institucional de la Generalitat històricament ha sigut no anar-hi. Però som on som. I l’independentisme hauria d’entendre més aviat que tard que és a l’oposició i que l’oposició té responsabilitats. A l’oposició s’hi ha de fer feina. Sobretot si ets independentista i qui governa ho fa amb una agenda espanyola. N’estem tips de baralles –internes i entre el moviment– i també de veure com uns i altres –inclosa la gent– es van llepant les ferides. Cal una nova estratègia i repensar el model de país adaptat als nous temps. Però també cal fer oposició. O li pensen regalar quatre plàcids anys de desenvolupament de l’agenda espanyola a Salvador Illa? Dels molts àmbits on cal actuar n’hi ha tres que destaquen sobre la resta on cal incidir decididament. I això inclou mobilitzar la gent: habitatge, Renfe, la Corona. L’habitatge és clau en l’empobriment de la societat catalana. Rodalies, el patiment diari de milers de persones per la manca d’inversió premeditada. La Corona, un presumpte cau de corrupció, símbol de la unitat d’Espanya.