Malparlar dels joves

La discussió es deu haver reproduït a moltes cases on hi ha fills d’entre 14 i 17 anys. Arriben una tarda i t’indiquen que l’endemà no assistiran a classe, que es veu que hi ha vaga d’estudiants. En una ocasió, si parlem de les darreres setmanes, la protesta es va convocar com a mostra de suport al poble palestí. En una altra, molt recent, perquè els estudiants exigien saber com serà el nou model de selectivitat. Els sindicats animaven a sumar-s’hi els alumnes de batxillerat, el col·lectiu més esquitxat per aquesta qüestió, i també els de l’ESO i l’FP. I així va ser com molts alumnes en etapa adolescent van sentir campanes i van decidir enganxar-s’hi. La reacció de molts pares i mares, ho sé de bona tinta, va ser enfundar-se el vestit de la responsabilitat i sotmetre els joves a un tercer grau abans d’aprovar o rebutjar l’acció –la de sumar-se a la vaga, no la protesta en si mateixa–: “Què penses fer per reivindicar això que dius que vols reivindicar? No deus pensar fer vaga per fer campana i quedar-te al llit? Què en saps, del conflicte palestí? I de la nova selectivitat?” Perquè, és clar, no serem nosaltres, els adults, els que contribuirem a alimentar una nova generació de ganduls i ignorants. A veure si ara s’adjudicaran el dret a fer campana però només per llevar-se tard o per anar al gimnàs. Si almenys destinessin les hores a preparar algun examen... Doncs la nostra resposta és un no rotund, tret que ens demostrin que la motivació és la correcta. Quan ja portem una estona renegant del menfotisme dels nostres fills, algú ens ve a recordar com aplaudíem, ja fa molts anys, cada cop que s’anul·lava una hora de classe perquè un professor estava malalt i un altre mestre ens enviava al bar. La memòria és massa curta i de tant en tant faríem bé d’abandonar l’amnèsia abans de fer això tan recurrent que és criticar les noves generacions.