La nit de les mosques

Segons conten les llegendes, les mosques de Girona, que van fer retirar les tropes franceses que queien com mosques el setembre de 1286, provenien del sepulcre de Sant Narcís, un fet miraculós que narra Carles Vivó a Llegendes i misteris de Girona. Les mosques són un dels símbols de la ciutat, igual que els quatre rius que la travessen. Les descripcions que fa Bernat Desclot a les seves cròniques tenen, salvant totes les distàncies, en el Jordi Grau, el president del Col·legi de Periodistes de la Demarcació de Girona, que descriu la realitat, la de l’any periodístic en el dia d’entrega de les Mosques de la Informació. Ho fa en la nit de la reivindicació de la professió periodística, exigent, de qualitat i més necessària que mai, en un context cada cop més complex informativament parlant. A tots ells, i als que ho fan possible, rebeu tot el meu reconeixement. Això que llegiu ho escriu algú que el 1998 va ser Mosca Borda per motius jo diria que merescuts però justificables. Un altre dia us ho explicaré. Que t’atorguin una Mosca significa que existeixes, tant per l’emissor com pel receptor. En la nit de les Mosques es repassen, amb humor i molta ironia, persones, institucions, fets i facècies viscudes al llarg de l’any amb ritme i la gràcia d’en Grau. La Mosca Borda és la menys volguda i no guanyar-la és, diguem-ho així, una manera de reconèixer que la comunicació no ha estat tampoc tan malament. Però a l’altra banda de la barrera, la dels ignorats, la dels “perdedors”, hi ha aquells que no tenen gabinet de comunicació, els que el tenen però amb filtres exigents i aquells que demanden ser noticiables sense rebre ni resposta ni agraïment. És cert que les entitats generen més informacions que la que els mitjans poden gestionar, ni per temps, ni per espai, ni per interès periodístic. D’altres no faciliten la feina dels periodistes, la Borda, i uns quants sempre estan disponibles, la Grossa. L’altra realitat és que qui tria, remena i pensa el que serà més o menys significatiu o d’interès són els professionals de la comunicació, que separen el gra de la palla o a l’inrevés, no ho sé. Són els que voten. Reivindico la Mosca al Nas, una de nova, atorgada a periodistes per votació de les entitats o institucions. Potser així es donaria veu a egos ferits, amagats o insaciables sovint amb justificacions inconfessables.