Expectativa superada

Em perdonaran, però navego en un mar de dubtes. Se m’afegeixen enigmes a la pila de les qüestions sense resposta i, el que és pitjor, soc incapaç de pressuposar quin dels dubtes es resoldrà abans. Fins i tot soc incapaç de pressuposar quins dels dubtes es resoldran, i en els moments en què soc més cagadubtes fins i tot m’angoixa la idea que no se’n resoldrà cap. No parlo d’hipòtesis que més tard o més d’hora acabarem sabent si eren certes o falses perquè van amb final segur. Seria el cas que tant preocupa aquests dies els espanyols sobre qui desallotjarà Sánchez de La Moncloa. O millor dit, qui el substituirà? Feijóo o Ayuso? O altra vegada el mateix Sánchez? Un dels tres, segur. Aquí sí que només hem d’esperar. Jo parlo de dubtes que hem generat en els darrers temps i amb els quals fem el mateix que els mal pagadors fan amb els deutes, segons deia l’àvia Neus: els vells no es paguen i els nous es deixen fer vells. És el cas de l’entrada d’ERC en el govern de Barcelona, que ha de passar per la votació de la militància quan trobin una sala on càpiguen. La trobaran algun dia, aquesta sala? També és el cas del ninot d’en Junqueras al pont. Només surten ciutadans il·lustres que diuen que saben qui va ser, o cap on hem de mirar, o que s’organitzarà la de Dios es Cristo quan ho diguin. Però ningú diu res. I ara el balanç de la copa Amèrica, després de tot el que hem vist, l’han deixat en “expectativa superada”. I espavila’t!