Mirades
El primer ofici del bisbe fra Octavi
Fa vuit mesos que fra Octavi Vilà Mayo (Tarragona, 1961) va ser nomenat bisbe de Girona i en fa poc més de sis que va ser ordenat a la catedral de Girona per l’arquebisbe metropolità Joan Planellas. Va ser un nomenament certament sorprenent, perquè fra Octavi, de l’orde del Cister, era abat de Poblet i ens hauríem de remuntar algun segle per trobar un frare com a bisbe de Girona. Feia dos anys que havia mort el bisbe Pardo i, encara que els temps de l’Església són diferents dels mundans, hi va haver inquietud davant els rumors que situaven un bisbe a la cadira de Carlemany. Però tot va arribar i el nomenament de fra Octavi va ser molt ben acollit i va generar moltes expectatives positives, tant pel que se sabia de la seva actuació com a abat de Poblet, que ho va ser durant vuit anys, com pel fet que tenia un passat en la vida civil perquè no va ingressar al monestir fins als 43 anys. És un bisbe relativament jove, en farà 63 l’11 de desembre, i està suficientment preparat com a llicenciat en geografia i història, diplomat en biblioteconomia i documentació, amb postgrau en noves tecnologies de la informació i en polítiques de gestió cultural. També ha estudiat filosofia i teologia.
Que està suficientment preparat era ben clar. Però la diòcesi de Girona és prou complexa per múltiples motius. Fra Octavi va tenir dubtes quan li ho van proposar i ho va reconèixer en el programa De prop, de Francesc S. Carcassés, a la Televisió de Girona, així com que el seu primer pensament va ser “treure-s’ho de sobre”. Conversant amb el metropolità i amb el seu director espiritual, es va adonar que era la voluntat de Déu i que no podia oposar-s’hi. Així ha estat al llarg de la seva vida amb les seves diverses vocacions: historiador, bibliotecari i monjo. Es va deixar portar per Déu i va acceptar.
Està prenent el pols a una diòcesis gran i amb preveres envellits. Un de cada tres viu a la Residència Bisbe Sivilla. Tot i que fra Octavi destaca per la seva altura física, se’l considera molt prudent. En sis mesos ha fet més de dotze mil quilòmetres en el cotxe que ell mateix condueix, tot i que a la feina, des de Vista Alegre fins a la plaça del Vi, hi va a peu i algunes vegades en companyia de l’alcalde, Lluc Salellas, amb qui té bona relació. L’alcalde no va a l’ofici i avui fra Octavi sap que Sant Feliu s’omplirà per escoltar la seva primera homilia en el dia de Sant Narcís. Mentre es fa seva la diòcesi, s’espera que no faci moviments al Consell Episcopal fins l’estiu. Ha deixat “el marc idoni per cercar Déu”, que era Poblet per servir com a bisbe a Girona, amb problemes greus i clergat escàs i envellit. Sap que els joves són el futur i té un discurs clar sobre el seu paper i el de les dones, que considera fonamentals. Quan va anar a veure el papa per primera vegada, Francesc li va dir que a la diòcesi estaven molt contents amb el seu nomenament. Quan hi va tornar, el papa li va preguntar si ell ho estava, de content. Sembla que sí. Esperem que pugui continuar anant a teatre, llegint i escoltant música clàssica, que sembla que li plau més que no veure futbol o bàsquet. Que Sant Narcís faci per ell i per nosaltres el que diuen els seus goigs: “Defenseu-nos nit i dia, Narcís, màrtir del Senyor.”