L’avi músic de Fel Faixedas

L’àvia d’en Fel Faixedas mantenia converses acalorades amb les protagonistes dels serials televisius i no s’estava de tractar de burra la noia que tenia el paper principal perquè es queixava que estava grassa i en canvi no parava de menjar xocolata. També parlava amb tothom que sortia per l’aparell mentre era asseguda al sofà de casa, tot i que mai cap d’ells li va respondre. Ho sabem perquè així comença el llibre que acaba de publicar Fel Faixedas, autor i actor de teatre, escriptor i humorista i col·laborador habitual dels principals programes de ràdio i televisió del país. Arbucienc de cinquanta-quatre anys, ha fet una llarga carrera amb el seu amic Carles Xuriguera, amb qui va començar l’aventura de Teatre de Guerrilla juntament amb en Quim Masferrer. I va ser precisament l’àvia Maria la que un dia, quan estava punt d’anar a fer una actuació a Vilobí d’Onyar, li va preguntar: “I avui, on vas a treballar?” En Fel tenia 28 anys acabats de fer i es va sorprendre de la pregunta, perquè va ser la primera vegada que algú de la família considerava treballar allò d’anar a fer teatre. I va ser llavors que li va deixar anar la gran frase: “Has de tenir clar que la gent us ve a veure actuar, però tu, tu hi vas a treballar.”

M’hauria agradat coneixe’t és el nom del llibre deliciós que ha escrit en Fel i que no parla de l’àvia Maria, sinó del seu avi Pitu, a qui no va conèixer perquè va morir als 52 anys, sis anys abans que nasqués en Fel. Era el primer saxofonista de l’Orquestra Internacional Maravella. La gènesi del llibre, explica en Fel, cal anar a buscar-la al programa Islàndia, d’Albert Om. En Fel hi col·laborava i un dia, escoltant una peça musical, va sobresortir un solo de saxo i en Fel va deixar anar: “Boníssims, aquests saxos! A mi m’hauria agradat ser músic, com el meu avi.” L’Albert ho va enganxar al vol i el va fer parlar de l’avi, de qui en Fel en sabia més aviat poc, però just acabar el programa tenia una trucada de Josep Loredo, que li va donar les claus per saber-ne alguna cosa més.

Josep Loredo, músic jubilat, té un blog on s’hi troba tot el que puguis buscar del món de les orquestres i de la música nostrada. Allà en Fel hi va trobar fotos i va agafar consciència que aquell avi que no va conèixer havia tingut un pes important en la música en general i en la Maravella en particular. El recorregut que fa en Fel ens explica la història de l’hereu de Can Bellveí, que renuncia a ser-ho pel seu amor per la música, que se l’inocula de petit com un verí que li canvia la vida. Així, explicant la història d’en Pitu Faixedas, en Fel explica també el seu viatge sentimental a la recerca de les seves arrels. D’algun lloc li havia de sortir aquest verí. De fet la seva trajectòria no difereix tant, perquè en Fel va renunciar a mantenir el negoci familiar de la peixateria per jugar-se-la a l’escenari. Preguntant, visitant arxius i conversant amb vells músics, en Fel ha escrit un llibre on descobreix el seu avi i també es despulla una miqueta ell. L’avi va aconseguir l’èxit amb la Maravella i va voltar per mig Europa en anys en què no es feia. En Fel té un nom en el món teatral de casa nostra. L’àvia Maria ja li va dir: “El teu avi, allà on sigui, està molt orgullós de tu.”