Mirades
El Casero, on van començar tants
Aquesta nit s’atorga el 44è Premi Casero de novel·la curta, que porta el nom del periodista i polític mort el 1981
Quan parlem del Casero, a Girona tots sabem que ens estem referint al premi de novel·la curta Just Manuel Casero, que atorga la Llibreria 22 des de les Fires del 1981, l’any en què aquest periodista i polític gironí va morir amb només 34 anys. La Llibreria 22, que aquest 20 d’octubre ha fet 46 anys, volia organitzar un premi i la mort, tan jove, d’en Just va colpir molt tota la gent que l’havia tractat a Figueres i a Girona, la gent del Seminari, la de Ràdio Popular de Figueres, els que havien coincidit amb ell a Vida Catòlica i Presència, la gent del PSC i tots els que havia tractat com a regidor de Girona i diputat provincial, des d’on tan bona feina va fer en el sector de la sanitat. I a Punt Diari, del qual va ser fundador amb Pius Pujades i molta gent més i on va ser gerent i articulista recordat amb el seu Quiosc. La Llibreria 22 volia fer un premi i el nom d’en Just va ser suggerit per Ramon Picamal i Tià Salellas a Guillem Terribas. I allà va començar tot. Un premi que arriba a la 44a edició i que ha donat visibilitat als escriptors de l’anomenada “generació Casero”. A Guillem Terribas li agrada explicar que el premi va ser com una ampolla de cava que, en obrir-se xarbotada, va deixar anar-ho tot; va ser com un revulsiu per a escriptors.
En Just va morir el 31 de gener del 1981 i aquell mateix any Rafael Vallbona i Pep Bras van guanyar la primera edició amb Amfetamínic. Que el nivell va ser molt alt ho demostra que Maria Àngels Gardella quedés finalista amb Concert per a una pantomima i que la recordada Susqueda de Miquel Fañanàs aconseguís un accèssit. Per cert, molta gent creu que Fañanàs va guanyar el Casero amb Susqueda, que va fer tremolar en el sentit literal de la paraula molta gent de la conca del Ter, del Pasteral a Girona, quan a Ràdio Girona es va fer una recreació de la novel·la. Fañanàs va guanyar el Casero el 1982 amb Heu vist Tana?, mentre que Josep Maria Fonalleras va ser finalista amb Conxa Piquer a Nova York i, ep!, Miquel Pairolí va guanyar l’accèssit per El carrer de la llebre.
Això es va convertir en un clàssic: el finalista Fonalleras va guanyar l’any següent amb El rei del mambo. Altres finalistes han estat guanyadors: Lluís Muntada, el 87 i el 88; Bel Bosck, el 92 i el 94; Josep Pastells, el 2002 i el 2003, i Marta Pascual, finalista el 2020 i guanyadora el 2022 amb La casa dels caps de setmana. El premi s’ha declarat desert els anys 1989, 1991, 1993 i 1995 i entre d’altres l’han guanyat Josep Valls, Dolors Garcia i Cornellà, Josep Pujol, Sílvia Manzana, Bezsonoff, Josep Campajó, Muriel Villanueva, Mar Bosch i Oriol Ponsatí-Murlà. Hi ha hagut grans finalistes: Maria Mercè Roca, Anna Carreras, Alba Sabaté i Miquel Martín, amb la seva reconeguda La drecera. Fa tres anys, el va guanyar Helena Carreras amb Dinou, vint, i l’any passat, Mercè Saurina, amb Fugint dels camps de blat.
Avui coneixerem el guanyador d’entre 36 originals rebuts. S’emportarà la publicació per Empúries i 2.000 euros. Però el fet de formar part dels guanyadors del Casero és ja en si mateix tot un premi. Avui a les vuit a La Planeta, amb un homenatge a Josep-Maria Terricabras que conduiran Imma Merino i Irene de Puig.
