Un càntic tèrbol

El premi Booker d’aquest 2023, l’irlandès Paul Lynch, ha sigut aquests dies a Barcelona per presentar la seva novel·la El càntic del profeta, que trobareu editada en català per Periscopi, en traducció de Marc Rubió. Lynch imagina una distopia en què la democràcia irlandesa llisca cap a un règim totalitari, en què la policia secreta “truca de matinada” com en la cançó que aquests últims anys ha recuperat Maria del Mar Bonet, i s’endú els professors sindicalistes que preparen una manifestació. Hi ha un moment en què Simon, el pare de la protagonista, Eilish Stack, una mena de mare coratge que farà tot el possible per salvar la seva família, li diu: “Pertanyem a una tradició però la tradició no és altra cosa que allò en què tothom es posa d’acord, si alteres la sobirania de les institucions pots modificar l’estructura de les conviccions, d’allò en què hi ha acord.” I això és el que fa el partit d’extrema dreta al poder en aquesta ficció, i, com feia Joseph Goebbels, “si dius que una cosa és una altra cosa i la dius prou vegades, acabes creient-te-la” fins que la gent l’accepta com una veritat.

Partit únic, policia secreta, estat d’excepció, judicatura silenciada, camps d’internament, control dels mitjans de comunicació, presos polítics i, a la fi, enfrontaments, guerra i exili per fugir d’aquest marc angoixant. El llibre impacta, i també l’onada xenòfoba als carrers de Dublín, tres dies abans que Lynch guanyés el premi, o veure com Giorgia Meloni i la seva idea de deportar migrants a Albània guanya adeptes a la UE començant per la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i seguint per la rècula de partits ultres que s’abonen a demonitzar els migrants. Tot plegat fa que la ficció tingui una gran versemblança en aquest lliscar cap a tics més propis de règims totalitaris. La ficció com a màquina d’empatia que potser farà que el lector emprenyat amb un futur amb poca esperança reaccioni i busqui un final millor per a la història.