Opinió

Lletra petita

Dràcula és ben mort

“La prova més evident és al castell de Bran, l’escenari perfecte per a una pel·lícula de por i que la tradició vincula a Tepes, malgrat que hi ha seriosos dubtes que hi fes estada

Dràcula és mort. Ben mort. El príncep de les tenebres, el senyor de l’obscuritat, el dimoni d’ulls vermells, l’aristòcrata assassí ha perdut els seus dominis, s’ha embolcallat amb la capa i ara dorm el son dels justos. Del personatge misteriós i amb cert grau de romanticisme caníbal no en queda ni el record. Aquella figura esvelta, d’atractiu innegable, que hipnotitzava les dones perquè el deixessin entrar a l’habitació i els clavava els ullals punxeguts a la vena del coll en una orgia de sang i plaer, s’ha convertit en una caricatura de si mateixa, una icona venuda a la publicitat més destralera que només pensa a fer diners. Per comprovar-ho només cal viatjar fins a casa seva. O com a mínim fins a la terra on va néixer el mite que posteriorment l’escriptor Bram Stoker modelaria a la seva manera. Dràcula beu, mai més ben dit, del sagnant llegat del príncep de Valàquia, actual Romania, Vlad Tepes, que tenia el peculiar entreteniment d’empalar els seus enemics. Davant el respecte profund que la població encara manté per aquest heroi del país, pel que fa al comte conegut internacionalment només se’l tolera i se l’utilitza per atraure el turisme. La prova més evident es pot veure al castell de Bran, l’escenari perfecte per a una pel·lícula de por i que la tradició vincula a Tepes, malgrat que hi ha seriosos dubtes que ni tan sols hi fes estada. La visita promet superar les expectatives dels fans més exigents del monstre, però es limita a dedicar-li les golfes amb una exposició kitsch que combina els maniquís de plàstic dins d’un taüt amb hologrames que pretenen fer por i fan riure. Ara bé, el pitjor atemptat correspon al recull de les projeccions de films dedicats al rei dels vampirs, en què, entre joies del calat de Nosferatu, de Friedrich Wilhelm Murnau, o Dràcula, de Francis Ford Coppola, hi apareix Mossega com puguis, amb un histriònic Leslie Nielsen sense límits ni pudor. Perdut tot el respecte, però, a la botiga del castell sempre et pots comprar una samarreta o un enfilall d’alls. Pobre comte, segur que es remou a la seva tomba!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.