El català, “llengua de França”

Des de fa 38 anys, l’Aplec, Associació per a l’Ensenyament del Català, de Perpinyà forma part de la Flarep, Fédération pour les Langues Régionales dans l’Enseignement Public (www.flarep.com), que reagrupa entitats d’una dotzena de llengües. Hi són representades l’alsacià/alemany, el basc, el bretó, el crioll de l’illa de la Reunió, el flamenc occidental, el francoprovençal/savoiard, el galó, el picard, l’occità, i el català, doncs. A les quals, cal afegir-hi les “llengües de Guaiana” (crioll guaianès i una dotzena de llengües ameríndies). L’objectiu de l’entitat és ajuntar actuacions, informacions i pràctiques per desenvolupar l’ensenyament de (i en) llengua “regional” en el si del sistema públic d’educació, fet que significa lluitar, en clau “federal”, contra la maquinària estatalonacional francesa, que té com a ADN jurídic “aniquilar els patuesos i universalitzar l’ús de la llengua francesa”, tal com defineix el report de Grégoire (1794), el primer informe de política lingüística de la França contemporània.

La Flarep reunia el 20 d’octubre a Flandes el seu 38è col·loqui per fer balanç de la situació. Segons les dades, l’ensenyament bilingüe i immersiu a França té uns 112. 000 alumnes, el 75% en l’ensenyament públic. Aquests ensenyaments viuen un cert estancament, més ben dit, un fre per part de les autoritats educatives. Tot i això, es noten dinàmiques positives, tant pel creixement constant del nombre d’escoles bilingües i immersives al País Basc (nord) com per l’empenta nova (incipient per a alguns) que representa la creació i potenciació d’oficines públiques de llengua, eines de política lingüística impulsades per regions i departaments. Al País Basc (nord), que fa de model exemplar, el 43% dels alumnes reben l’ensenyament en basc (bilingüisme o immersió), dos terços de les escoles i tots els instituts ho proposen, i el 30% d’escoles maternals públiques (3-6 anys) tenen línies immersives.

El català és sempre present en aqueixes trobades interlingüístiques (delegació i ponents de l’Aplec, de la Universitat de Perpinyà i de l’Oficina Pública de la Llengua Catalana). Lògicament, com una de les “llengües de França”, segons la terminologia dels ministeris d’Educació i Cultura. Pertànyer a les més de 75 llengües “de França” és una dimensió no sempre prou valorada, i insuficientment aprofitada pels actors de la catalanofonia, que podrien guanyar en eficàcia fent més costat als nord-catalans. L’ensenyament bilingüe i immersiu nord-català té uns 3.500 alumnes (el 8%), uns 5.000 si hi afegim els efectius del secundari. Amb tots els alumnes que estudien el català com a assignatura, a l’escola primària arribem a uns 13. 500 alumnes (l’Aplec fa classe a uns 10. 000 alumnes). Lluny encara del resultat dels bascos, i de l’objectiu fixat per l’OPLC i l’Aplec abans de 10 anys: “El català, a tot arreu i per a tothom.” Una col·laboració més efectiva entre Política Lingüística de la Generalitat i les entitats i institucions nord-catalanes (l’OPLC, l’Aplec i les administracions) serà clau per atènyer aquests objectius.