El ciutadà Roqueta

Fa cent anys, un 29 d’octubre, el GEiEG inaugurava l’Exposició-Concurs d’Art Plàstic. Una trentena d’artistes hi van exposar pintures, dibuixos i escultures i va ser l’esdeveniment cultural més remarcable d’aquelles Fires. La crònica del Diari de Girona deia que els participants eren “dignes conreadors de les arts i els bells oficis de la comarca gironina”. Cent anys més tard, aquest dilluns, es clourà, a la Cambra de la Propietat Urbana, una altra exposició: Manel Roqueta: advocat, artista i ciutadà de Girona.

El lligam entre les dues mostres és aquest Manel Roqueta que ja havia exposat a la sala Athenea el 1913 i que va participar activament en la vida cultural de la ciutat fins al sotrac de la Guerra Civil, que el va estabornir humanament i artística. Va tenir contacte amical amb els noms més coneguts del moment i, sense deixar de banda la seva professió, va exercir d’artista discret i delicat, tant en l’entorn familiar com en les publicacions on va ensenyar els dibuixos. Roqueta és, sobretot, un dibuixant tenaç i observador, un “humorista optimista” (com escrivien al butlletí del GEiEG), algú que evocava l’humor i la ironia com a sinònims de cultura. Volia plasmar el món que veia amb una òptica que la historiadora de l’art M. Lluïsa Faxedas ara considera com “una mirada privilegiada a unes formes de fer i de viure del tot desaparegudes”.

La família ha recollit el material que va deixar escampat i ha muntat una exposició deliciosa que encara poden visitar. Hi veuran una ‘joie de vivre’ inquieta, intel·ligent, finíssima. Una lliçó de com la història s’explica no solament pels grans esdeveniments o els discursos abrandats, sinó, i sobretot, per les minúscules, decisives i humils aportacions dels ciutadans que creuen en l’art com a font de vida (com diu la curadora de la mostra, Rosa Maria Roqueta) i com a l’entrellaçament de fils que formen la tela de la civilitat.