Govern proespanyol

Quan Espanya encara no existia, els catalans ja anaven pel món, representant-se a si mateixos i treballant per a l’expansió de la seva influència, el seu comerç i la seva economia. Els consolats dels catalans estan documentats des del segle XI a Trani i Pisa i després a Gènova, Tunis, Alexandria, Constantinoble, Palerm, Messina, Càller, Beirut, Damasc, Siracusa, Venècia, Rodes, Rijeka, Roma, Niça, Montpeller, Marsella, Alguer, Nàpols, Malta, Trípoli, Londres, Bruges, Gant i així fins a una seixantena de ciutats mediterrànies i europees, en paral·lel als consolats de mar de Barcelona, València, Mallorca, Tortosa, Girona, Perpinyà i Sant Feliu de Guíxols. El dret marítim català, compilat al Llibre del consolat de mar i traduït a l’italià, el francès, l’anglès, el castellà i altres, va ser la base de la legislació mercantil de molts països europeus durant segles. L’Espanya dels Borbons va enterrar allò i moltes coses més, obsessionada a esborrar del mapa la Corona d’Aragó i la seva petjada a la història, i segles després continua tirant palades de terra, davant la tossuderia d’una nació que es nega a deixar d’existir i d’explicar-se al món. Aquest cop amb la profitosa col·laboració d’un govern proespanyol a Catalunya. El pacte d’investidura de Salvador Illa el compromet, entre altres coses, a reforçar l’acció exterior del govern català, “consolidant i ampliant la xarxa de delegacions (22)”. El primer que ha fet el nou conseller del ram, Jaume Duch, és posar fre a l’ampliació, reduir el seu camp d’acció “al marge d’ideologies”, “amb lleialtat” i “sense ocupar terrenys que no corresponen”, i posar al capdavant de la delegació a la UE (la més important) Ester Borràs, subdirectora general de l’òrgan de propaganda España Global, nascut i dedicat en cos i ànima a combatre l’independentisme català i a vendre que Espanya és “una democràcia plena”, mentre l’Estat reprimia per terra, mar i aire, les seves clavagueres crucificaven l’estat de dret i el govern espiava amb Pegasus la dissidència política. Les paraules i els pactes ho aguanten tot, veritat o mentida, però els fets no enganyen.