Les guerres

Per què s’arriba a la guerra? Les motivacions són moltes: quan no se reseixi a trobar una solució negociada a través la diplomàcia per resolvir interessos econòmics com l’acaparrament de risorses (aigua, petroli, minerals, terra), ideològics (diferències culturals, religioses), estratègics, etc., o quan una de les parts no troba altres solucions per conseguir los propis objectius. Totes raons que sovint se lliguen entre elles i, juntes amb diferències culturals, religioses i de comunitat, alimenten i allarguen lo conflicte.

L’ONU ha declarat que lo número de guerres al món d’avui, entre nacions i guerres civils, són al livell més alt després de la fi de la Segona Guerra Mundial.

D’aqueixes conflictes, les víctimes són civils que no han volgut les guerres i sobretot les criatures innocents. Fonts informatives, com Save the Children, informen que almanco 3.100 criatures sota els cinc anys són estats matats a Gaza. I podem adjunir en aqueix desastre les persones invàlides i les caresties.

Parlant de les guerres d’avui, la Rússia i Israel de les quals se parla demés (si també n’hi ha moltes altres espargides en tot el món), són tots dos països que ocupen territoris que no li apartenen. Guerres als confins de la Unió Europea entre estats que són també potències nuclears, amb el risc que el conflicte s’allargui i que ne tiri a dins altros, i així anar encontre a una solució letal per tota la humanitat.

Amb aqueixa mia opinió jo vull tractar d’un argument del qual se parla poc: dels efectes de les guerres sobre l’ambient, que avui en dia és un tema molt important que no podem reenviar, si volem donar un futur a tota la humanitat, siguin nostros fills o nets, que vengueran després de mosaltros.

Les activitats militars tenen un impacte significativo sobre l’ambient, perquè produeixen grans quantitats de gas serra, perquè inqüinen i contribueixen al canviament climàtic mundial i a l’exhauriment de risorses naturals, considerant també que l’alt grau de mecanització dels exèrcits necessita grans quantitats de combustíbil fòssil (un factor econòmic determinant en el causar guerres). L’inqüinament militar és un fenomen mundial. Estudis han trobat una forta correlació positiva entre les despeses militars i augment de l’emissió de gas serra amb l’impacte d’aqueixa despesa sobre les emissions de carbònio més alt pels països del nord del món, o sigui los països més esvilupats. L’explosió de les bombes que destrueixen cases i campanyes en terra i naus militars plenes de materials perillosos, de materials nuclears també, que afonden.

Altro factor important de considerar és la utilització del territori (bases militars, camps d’adestrament, dipòsits, etc.) que obliga les persones a abandonar les pròpries cases i les pròpries terres. La impossibilitat d’actuar activitats econòmiques, artijanals, agrícoles, i per contra l’augment exponencial de les activitats en les estructures d’emergència sanitària.

No hi ha dia que tots los mitjans de comunicació, televisió compresa, que mos fa veure imatges horribles, no parlin de guerres.

Ara torn al sotatítul concluint que: les morts i les destrosses no són solament en la part adversària, en el nemic, ma colpeixen les persones que tengueriven d’estar a cor als governants i als quals hi tengueriven de donar benésser: lo sou pòpul. Los acords fora necessari que se facessin primer de declarar guerra perquè ningú hi guanya, tots hi perden.