Matar el ‘maricón’

El judici per l’assassinat de Samuel Luiz, colpejat fins a la mort per una colla d’animals la matinada del 3 de juliol del 2021 a la Corunya, ens està oferint el pitjor i el millor de la condició humana. Veurem quants components del grup agressor són condemnats i a quants anys perquè en vista de com s’estan desenvolupant les diferents sessions només és qüestió de posar-hi una xifra. S’ha arribat a aquest punt després d’una exhaustiva investigació policial iniciada enmig de la gran repercussió social que va tenir el crim i amb moltes dificultats per la inexistència d’imatges prou clares provinents de les càmeres de seguretat de la zona. Sabem que tot va començar per un estúpid malentès, els agressors es pensaven que la víctima els estava gravant amb el mòbil, i que en Samuel va ser colpejat de manera salvatge per unes persones que troben normal picar als altres. Sobretot si tenen una determinada orientació sexual. “Te voy a matar, maricón”, probablement serà la frase que li costarà més cara a un dels principals acusats. Va escopir-la amb el mateix odi que deu haver emprar tantes altres vegades i ara es pot convertir en un argument determinant a l’hora de sumar més anys de presó a conseqüència d’haver manifestat les ganes de matar. Fer servir la paraula maricón com a insult retrata el nostre baix nivell humà i intel·lectual; aquesta és una assignatura pendent per a bona part d’una generació que encara té normalitzat el seu ús “perquè tots sabem que només és una manera de parlar”. Fins aquí el pitjor de la condició humana, ara ve la segona part, l’edificant. Les dues úniques persones que la fatídica matinada van auxiliar en Samuel van ser l’Ibrahima i en Magatte, dos senegalesos que van sentir l’obligació d’intervenir tot i estar en situació irregular. La resta d’espectadors mirava sense fer res. Durant el judici un dels advocats de la defensa ha tingut les galtes d’intentar desacreditar els dos senegalesos perquè després van rebre la regularització pel seu compromís cívic. La jutgessa va tallar-lo en sec: és evident que quan van intentar ajudar en Samuel no esperaven res a canvi. Segurament se m’ha escapat però no he pas sentit ningú de la primmirada Aliança Catalana o de l’exigent Vox aplaudir el deure d’ajudar la gent exercit per aquests dos modèlics sensepapers.