Lletra petita
Mestres desmotivats
“La nova manera d’entendre la criança i l’educació dels menors ens ha dut cap a una certa condescendència envers els fills de la qual som culpables les famílies
Sabem que tenim mala peça al teler en l’àmbit educatiu, amb estudis com l’informe Pisa, que palesa un nivell més que millorable del nostre alumnat en competències bàsiques. Però més complicat es fa remuntar aquesta situació amb un equip docent desmotivat, com reflecteix l’enquesta realitzada pel sindicat Ustec-Stes, per avaluar l’estat de la professió a Catalunya. Les dades són prou impactants: pràcticament quatre de cada deu docents es plantegen abandonar la professió i un 45% creuen que la seva salut psicològica és dolenta o molt dolenta. Lluny queda aquella època en què el mestre era considerat una autoritat i en aquest sentit actuava, moltes vegades amb mètodes prou reprovables. Però d’aquell enaltiment exagerat en termes socials no hem sabut quedar-nos en un terme mitjà. I ara la figura del professorat ha decaigut i l’exercici de la seva professió s’ha sotmès a una minuciosa fiscalització per part de les famílies que exerceix sovint una gran pressió, que es tradueix en el tracte envers els alumnes i en l’actitud que aquests últims tenen. La gestió del grup ha canviat molt els darrers anys, per circumstàncies bàsicament d’evolució social i de manera d’entendre la criança i l’educació dels menors. Un fet que ens ha fet avançar cap a millor, indubtablement, però que també ha propiciat aquest deix cap a una certa condescendència envers els fills. I hem de reconèixer que, aquí, les famílies en som les culpables, d’aquesta deriva. A aquesta situació, que repercuteix directament en l’exercici del professorat, també cal sumar-hi evidentment unes condicions laborals complicades i que es perpetuen des de fa molts anys. Manca d’efectius i de mitjans per afrontar una diversitat, en termes de necessitats especials, cada vegada més complexa. La radiografia, per tant, la tenim tots clara i políticament així es manifesta. Però s’ha arribat a un punt en què els mestres ja no en fan prou amb copets a l’esquena. La desmotivació és una realitat i ara hi hem posat xifres. Tenim el senyal d’alarma activat. La resposta és necessària i urgent.
