El rum-rum

“D’això se’n parlava fa un any”, va assegurar l’exfundador de Podem, Pablo Iglesias, sobre les acusacions de violència masclista contra Íñigo Errejón. No el van sorprendre. I es veu que a molts, a posteriori, tampoc. Sobre Errejón hi havia un rum-rum, que dirien els comuns. No sols eren rumors. Una noia ja havia denunciat públicament el 2023 una suposada agressió sexista del fins fa poc dirigent de Sumar en un festival de Castelló. I, malgrat tot i tots, Errejón va continuar. El mecanisme que es desencadena quan hi ha una acusació de violència masclista és una absoluta contradicció. D’una banda, s’exigeix a les víctimes que denunciïn, tal com ha fet l’actriu Elisa Mouliaá, amb la revictimització i l’escarni públic que això comporta, mentre, d’una altra banda, es tolera que les organitzacions o persones suposadament coneixedores dels comportaments es posin de perfil com si res. Com pot ser que Sumar o Més Madrid no investiguessin l’incident de fa un any? Per què no es van demanar explicacions a Errejón? Per quin motiu, si era vox populi, no es van moure? Erradicar la violència masclista no és una qüestió entre agressors i víctimes, ens implica a tots com a societat. I, en aquest cas, els que ho sabien van girar la cara i no van fer res.