Escoltar el pagès

Érem a prin­ci­pis de febrer, quan els page­sos i rama­ders van dei­xar els camps i les gran­ges per sor­tir a les car­re­te­res per dir que ja n’hi havia prou. Ofe­gats per la burocràcia i esca­nyats per la sequera es volien fer sen­tir i volien solu­ci­ons, no pro­me­ses. A la ciu­ta­da­nia ens tenen al seu cos­tat però les admi­nis­tra­ci­ons, per molt que ges­ti­cu­lin, fa l’efecte que no. “Se’ns ha d’escol­tar! Si nosal­tres féssim com ells i no escoltéssim la terra, poc que ani­rem enlloc.” Era un pagès que enfi­lat dalt del trac­tor rei­vin­di­cava un sec­tor que sem­pre ha tin­gut la sen­si­bi­li­tat de saber escol­tar la terra que han tre­ba­llat i d’acu­dir al crit d’auxili que fa la gent que hi viu quan se’ls neces­sita. I recordo això avui, quan fa cin­quanta anys que va néixer el sin­di­cat agrari més arre­lat a casa nos­tra, Unió de Page­sos. Fun­dat un 3 de novem­bre del 1974, encara en la clan­des­ti­ni­tat, amb la volun­tat de ser un sin­di­cat naci­o­nal català, uni­tari, democràtic i inde­pen­dent, tenia l’objec­tiu de llui­tar per una Cata­lu­nya lliure i solidària. I que es pro­po­sava –lla­vors i ara– defen­sar els interes­sos de les explo­ta­ci­ons fami­li­ars agràries. Amb aquests anys s’ha gua­nyat el reco­nei­xe­ment de la soci­e­tat cata­lana, que ja havia reco­ne­gut la seva con­tri­bució a la lluita anti­fran­quista i l’opor­tu­ni­tat de les seves acci­ons en defensa del món pagès i de la terra, entesa com un ter­ri­tori habi­tat per per­so­nes amb una deter­mi­nada manera de veure i viure el món, ferma i com­pro­mesa com sovint demos­tren. Que no us enga­nyi el seu posat fer­reny i, de vega­des, esquerp perquè sota aquest aspecte fort i coratjós hi ha l’espe­rit ferm, enèrgic, com­ba­tiu i resis­tent d’algú que té la capa­ci­tat i la sen­si­bi­li­tat de saber escol­tar, que ha après a mirar, a sen­tir i a veure. Que és cons­ci­ent que cada vegada que es perd l’atenció es fereix algú. I que s’escar­ras­sen a esten­dre un dels seus lemes: “No hi ha res més injust que el desig ni res més fort que la decisió de fer-lo rea­li­tat.” Cal escol­tar el pagès.