Si hi vas ser feliç, no hi tornis

Un amic de la colla de la facultat ha hagut de tornar al temple on plegats vam aprendre l’ofici, allà per Bellaterra, i ha compartit unes fotografies fetes en hores lectives que ens han obligat a preguntar-nos què queda d’aquella universitat que nosaltres vam conèixer i on vam compartir part de les millors experiències de les nostres vides. Passadissos absolutament buits i envaïts per un silenci sepulcral, ni un sol anunci o cartell rebel·lant-se contra els espais oficials per penjar anuncis o cartells, les portes del lavabos impol·lutes sense aquells missatges escrits amb retolador que eren poesia pura i que destapaven amors i desitjos clandestins –també ajudaven a saber quins eren els mestres més estimats i els més odiats del moment–, absència de pistes que ens instruïssin sobre on i quan se celebraria la propera festa universitària... i el més sorprenent de tot, un bar sense ni una sola ànima. Ni un sol estudiant a l’espai de socialització per excel·lència. Que algú ens tregui del dubte, si us plau: els estudiants ja no fan campana o les noves tecnologies estan convertint les universitats en autèntics deserts? Un de la colla augura que d’un espai sense calidesa i sense gresca només poden sortir robots educats en l’obediència, i una altra que ja sap què és que el fill arribi a la universitat ens confirma que estem fora de joc i ens detalla que el que s’ha posat de moda és el flipped classroom. Amb aquest nom, pensem d’entrada que mira de prendre’ns el pèl però després entenem que no, que es refereix a un nou concepte per descriure que els estudiants aprenen nous continguts per mitjà de les noves tecnologies però que ho fan, normalment, lluny de l’aula. Ja era massa tard per descobrir si el bar i els passadissos no eren els únics espais que estaven despoblats, però almenys vam apuntalar la idea que al lloc on vas ser feliç, mai hi has de tornar.