Mirades
Una sardana, himne de la ciutat
‘Girona m’enamora’, escrita pel “príncep de la tenora”, es va estrenar avui fa 35 anys i es va popularitzar com un gran lema
Tal dia com avui, el 1989, La Principal de la Bisbal, cobla oficial de la Generalitat de Catalunya proclamada pel president Macià el dia 1 d’agost del 1932 i ratificada el 8 de setembre del 1978 pel president Tarradellas, va estrenar al Teatre Municipal de Girona una sardana que es va convertir en himne de la ciutat quan, 25 anys després, el 2014, l’alcalde Carles Puigdemont així ho va proposar. Aquesta sardana, que durant un temps anunciava els partits de futbol a Montilivi quan el club estava en hores baixes o a segona B, ara es torna a escoltar en els càntics del Jovent Gironí, una de les penyes que més animen l’equip de Míchel, ara competint en la Champions. La sardana la va compondre Ricard Viladesau i fa deu anys va ser escollida per votació popular com la millor sardana dedicada a les comarques gironines després de la crida d’Amics de la Sardana-Terranostra a votar-la entre 50. Es va imposar a L’Empordà, d’Enric Morera; Neixen flors a Besalú, de Josep Cassú; Girona aimada i Torroella, vila vella, de Vicenç Bou, i Girona 1808, també escrita per Ricard Viladesau, el “príncep de la tenora”, com el va batejar Pau Casals pels seus vint anys a La Principal de la Bisbal. Després va ser viola titular i tenora ocasional de l’Orquestra Simfònica Ciutat de Barcelona, que dirigia el mestre Antoni Ros-Marbà.
Tal dia com avui s’estrenava interpretada per La Principal de la Bisbal amb la Polifònica de Girona. La tornada, “Girona m’enamora a mi / t’enamora a tu / i a tots ens enamora”, s’ha fet molt popular. Però Girona m’enamora ja era l’eslògan de la ciutat. D’on va sortir? La ciutat ja tenia un lema ideat pel regidor comunista Francesc Pararols, que era Girona, cal anar-hi. A l’alcalde Joaquim Nadal li semblava que hi faltava alguna cosa, i en una pluja d’idees amb Joan Casanovas, l’autor de totes les imatges corporatives que va tenir la ciutat en molts anys, se’ls va acudir el lema, que Casanovas va trobar encertat quan el va consensuar a casa amb la periodista Maria Crehuet.
El Girona m’enamora es va unir a la famosa “GI”, amb colors taronja, vermell i verd, i va agradar i molt. En el centenari de La Principal de la Bisbal va sorgir la idea que una sardana podria ajudar a captar gent i atraure visitants. El cap de gabinet de Nadal era Joan Birba i el seu pare, sardanista, i Pitu Torras van proposar a l’alcalde encarregar una sardana a Viladesau. Aquesta és la que es va estrenar fa 35 anys amb un èxit indiscutible. Va ser un triomf rotund, com el que va tenir l’himne del Girona FC escrit per Josep Thió i interpretat per The Gruixuts, recorda Nadal. Però també hi va haver un cert debat. En el programa que feia per Ràdio Girona, El ciutadà té la paraula, una oient li va dir en directe i per antena a l’alcalde que era un lema molt cursi. Quim Nadal, sempre ràpid, li va preguntar: “Vostè té xicot?” “Sí”, va dir la noia. “I n’està enamorada?” “Sí, i tant”, va respondre contundent. “I això ho troba cursi?” El “no” de la noia va tancar el debat i la sardana ha passat a la història com el gran lema d’una ciutat que canviava i que volia atreure gent de fora. Ara n’hi ha que diuen que en ve massa, però Girona continua enamorant i la sardana és tot un clàssic.
