Som 10 milions
Per la llengua, tots i en tot!
Quan les persones individualment o col·lectiva prenem consciència que tenim un problema —cosa que té el seu valor— sorgeixen diverses possibilitats: eludir-lo i passar-hi de puntetes com si allò no ens afectés, mig buscar-hi solució, anar tirant i deixar que el temps passi o faci la seva, etc. Seguint aquest fil, sens dubte arribaríem a descriure moltes actituds i molts ressorts que ens empesquem els humans en situacions amb què la vida ens repta, però, sens dubte, en un moment o altre sorgiria la fórmula potser més difícil i sembla que poc freqüent d’entomar un problema, però també, al meu entendre, la més adequada i pràctica que és la de no posposar-lo i enfrontar-s’hi de cara des del primer moment.
En aquest darrer sentit literal i explicitant que pel títol, com ben segur intueixen, em refereixo a la llengua catalana, faig esment de dues accions dutes a terme recentment al Camp de Tarragona, concretament a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) i a Reus (Baix Camp) en favor del seu futur.
No ho faig per explicitar fil per randa tot allò, certament valuós, que s’ha fet per tal de contrarestar el retrocés que la nostra llengua pateix i els atacs que rep en parts del domini lingüístic —això no ho podria encabir aquí i vostès ho poden trobar llegint o fent una cerca— sinó per remarcar que, sigui amb Posa-hi tu l’accent, festival de les variants dialectals de la llengua catalana celebrat del 27 al 29 de setembre al Museu Terra i impulsat pel Casal de l’Espluga de Francolí, sigui pel Correllengua organitzat a Reus, del 30 de setembre al 26 d’octubre, per iniciativa popular a través de diverses activitats organitzades per la societat civil i amb la meteorologia adversa en l’acte de cloenda, la ciutadania, en un ampli exercici de transversalitat i de resiliència, ha estat a l’altura de les circumstàncies, ha posat el llistó molt alt i ha demostrat tenir, a parer meu, la consciència necessària de la situació i la solidesa de criteri per posar l’accent en dos objectius clau o, si volen, dues necessitats vitals: l’enriquiment de la parla incentivant l’ús de les varietats dialectals de la llengua i la naturalització i l’enfortiment de la llengua per l’ús per part de les noves generacions. I és això el que volia remarcar per aplaudir-ho tot esperant que, sigui on sigui, tingui continuïtat fins que arribi un dia que no calgui!
A hores d’ara, però, com que som a tocar de la festa de Tots Sants, ens mereixem fer un recés i, també pels camins de la llengua ara com a òrgan del sentit del gust, els proposo que es lliurin a plaers irrenunciables en aquestes dates. Que gaudeixin, doncs, dels panellets, les castanyes i els moniatos junt amb una copeta de vi dolç i que, alhora, tinguin present que allò que també ens és genuí de buidar una carabassa, fer-ne una carota i posar una espelma a dins per sorprendre algú fent-li por ja ho fèiem abans que s’exportés Halloween. En fi, que tinguin una bona castanyada i l’endemà, a seguir tots i en tot per la llengua!