Ni avis, ni vells o jubilats, persones

L’edatisme és la discriminació que rep una persona per la seva edat que fa que sigui jutjada per estereotips socials i prejudicis. Robert Butler, metge gerontòleg i psiquiatre, va crear el terme fa 55 anys i va definir les pràctiques discriminatòries envers el col·lectiu i denunciar els processos i les polítiques institucionals que fan perdurar els estereotips sobre la gent gran, reduint les seves oportunitats de viure una vida satisfactòria i la seva pròpia dignitat personal. Ahir escrivia sobre la manca de dignitat que representa per a moltes persones entrar en una residència i deixar de dependre de la seva voluntat per sortir, menjar o fer el que li plagui. Hi afegia, Manel Serras, president de la vegueria de Girona dels Consells de la Gent Gran, el fet de perdre intimitat per haver de compartir habitació amb un desconegut o complir uns horaris encara que no et vingui de gust. I les residències, que són necessàries, no són precisament accessibles per a totes les butxaques.

En conversa amb el gran periodista esportiu que és en Manel i amb la Dolors Quer, del Consell de la Gent Gran de l’Empordà, apareixen també d’altres temàtiques considerades edatistes: el fet de considerar algú membre d’un determinat col·lectiu a partir, per exemple de la jubilació, sense tenir en compte que no és el mateix una persona de 65 anys que una de 80 o de 90. O el seu estat de salut.

El llenguatge utilitzat en els mitjans de comunicació els preocupa. Especialment en els audiovisuals i concretaments mitjans públics. I han fet avenços. Amb TV3 per exemple. O 3Cat, com es diu ara. Van demanar una trobada amb el seu director, que els va atendre. Li han demanat una rectificació del llibre d’estil pel que fa referència a com són anomenats. Quan es parla del col·lectiu de persones grans, moltes vegades se’ls tracta de vells. “Vell ho és un drap, o una cadira o un moble”, em diuen. Tampoc no els agrada que se’ls tracti d’avis. “L’avi ho és dels seus nets”, asseguren; ser gran no té res a veure amb ser o no ser avi. I tampoc els agrada el terme jubilats. Així, com n’hem de dir?, pregunto. Gent gran tampoc els fa el pes i es decanten per persones grans o, millor, simplement persones. Van sortir contents de la reunió amb la televisió pública i creuen que es faran passos endavant. També van demanar que quan van una entrevista en una llengua estrangera, no només la subtitulin, que demanen que es faci, sinó que també hi hagi traducció simultània perquè no tothom segueix els subtítols que es passen.

I no pensen parar. Els primers migrants que van arribar ja han sortit del mercat laboral i el gruix que ho farà en els propers vint anys fa que calgui treballar ja ara aquesta diversitat cultural. Al delegat del govern a Girona ja li han demanat una entrevista amb la consellera i una petició: poder dirigir-se als directors dels Serveis Territorials que els afecten, en especial el de Sanitat, de manera directa. Porten la llista de demandes feta: llistes d’espera de la llei de la dependència, retards en les consultes mèdiques, el tema de les residències... Són un col·lectiu ben actiu que vol ser escoltat i que té reivindicacions a fer i molta pressa.