Lletra petita
Premi Florentino d’Or
Ni Espanya és Madrid, ni el futbol és el Real Madrid, ni el Real és Florentino Pérez, però s’ha de reconèixer que el toc de corneta del president blanc, boicotejant la gala de la Pilota d’Or, ha danyat el Real, Madrid i el futbol espanyol d’una tacada. La fiesta era rodona dilluns passat a París, amb dos futbolistes de l’Estat guanyant la Pilota d’Or masculina (Rodri) i femenina (Aitana), dos equips de la Liga guanyant el premi al millor equip masculí (Madrid) i femení (Barça), el tècnic del Madrid (Ancelotti) guanyant el premi al millor entrenador, i el seu gran fitxatge de l’any (Mbappé), el premi al millor golejador, però Florentino Pérez va dictar l’ordre d’impedir-ho i de passada va subratllar que a Espanya ni tan sols el futbol és una unitat indivisible. No és res personal, són negocis. El seu relat, el que vol vendre a canvi de carretades de diners, és el d’un Real Madrid imperial, únic, que mira la resta per sobre l’espatlla. Tenir 15 copes d’Europa hi ajuda, és clar, però ven més tenir el millor jugador i el millor equip del món. I en 48 hores se li va esquerdar el producte. El fitxatge de la dècada (Mbappé) no destaca, l’equip galàctic cau per 0-4 contra els nens de la Masia del Barça i tampoc tindrà la Pilota d’Or 2024, perquè Vinícius és bon jugador, però un pèssim esportista, que ell mateix ha malcriat. Al·lèrgic al fracàs i seguint el camí marcat pel dit de Mourinho, es va emportar l’Scattergories oblidant que el futbol no és el Real Madrid. I deixant 50 butaques buides va enterrar la reputació del Madrid i va fer que a París només sonés l’himne del Barça en honor a Aitana, Hansen i Salma (un altre podi culer històric), al millor club femení del món, al millor jugador jove (Lamine Yamal) i a la Masia que l’ha impulsat a ell, com a Olmo i Cubarsí, que també hi eren. La Pilota d’Or va elevar tots els valors esportius premiant líders exemplars com Rodri i Aitana; Florentino, en canvi, va arrossegar els del Real Madrid en l’afany per controlar la competició, la premsa, l’arbitratge, el poder i també els premis. Li sortiria més a compte crear-ne un amb el seu nom, triar el guanyador i entregar-li el trofeu. S’evitaria ridículs com el que ell, Vinícius i el Madrid han fet a París.