Incògnita americana

D’aquí a una setmana sabrem (o no) el desenllaç de les eleccions presidencials nord-americanes, en què les últimes enquestes vaticinen un resultat molt ajustat. Així, mentre Harris guanya en vot popular a escala nacional per un marge de només un punt, Trump avantatja la candidata demòcrata en la majoria d’estats clau o decisius, aquells que, al final, fan decantar el pes de la balança. Sembla, doncs, que assistirem a un recompte disputat fins a l’últim vot i amb el perill associat que, si el presidenciable republicà perdés, no accepti la derrota, tal com va passar el 2020. Des del punt de vista del que en podríem dir un observador europeu, es fa estrany constatar com un personatge com Trump, el mateix que va instigar a l’assalt del Capitoli per impedir que el Congrés certifiqués la victòria del seu rival, arribi al final de la campanya amb possibilitats de repetir a la Casa Blanca. O potser caldria preguntar-se per què flaquegen els demòcrates a l’hora de la veritat. Per què, lluny d’enlairar-se, penen per mantenir la distància en els sondejos. Potser és el desgast dels últims quatre anys al poder, potser el cost de la vida, la fractura social, el bany de sang al Pròxim Orient. O l’elitisme dels seus líders, les promeses defraudades... Què els està passant factura?