Lletra petita
Cremat per la dana
L’únic aspecte positiu de la dana que ha trasbalsat el País Valencià és la solidaritat entre veïns i municipis a l’hora de rescatar gent i de traginar fang. La llàstima és que les situacions límit sempre fan surar també el pitjor de la condició humana. Pel que fa a la segona categoria, els ruixats i les crescudes d’aquests dies ens han mostrat gent capaç d’encarregar menjar a domicili en plena tempesta; gent capaç d’anar a robar ampolles de vi a un restaurant devastat pel torrent o d’omplir el carro amb pernils mentre els serveis d’emergència tapaven cadàvers amb llençols; empresaris obligant els treballadors a fitxar sense importar-los les condicions amb què després haurien d’intentar tornar cap a casa; i, és clar, polítics que en les campanyes electorals ens festegen assegurant que es presenten per servir-nos però que després, una vegada en el poder, demostren incompetència i dimissió de responsabilitats. I en això últim la dana valenciana també ha estat un trist festival. El paperot del president valencià, el popular Carlos Mazón, ha estat vergonyós, espolsant-se les puces amb un seguit de compareixences contradictòries i sense cap mena de credibilitat. Va arribar un moment que ja no sabies si hi havia un Mazón diferent per a cada moment i cada companyia, com el personatge aquell de Woody Allen que a la pel·lícula Zelig adoptada la personalitat, fins i tot l’aspecte, de la gent amb qui s’anava trobant. Primer vam veure el Mazón anunciant la fi de les pluges just abans que es comencessin a desbordar els rius. Després vam veure el Mazón culpant l’agència estatal per no haver desplegat una alerta que competencialment corresponia al govern valencià. L’endemà vam veure el Mazón escuder d’un Feijóo que es queixava de la manca d’informació i acompanyament del govern central. I una estona després, el Mazón que agraïa personalment al president Pedro Sánchez la celeritat de l’ajuda i l’escalf de la solidaritat. No és moment de fer retrets sinó de buscar víctimes, proclamen des del Partit Popular, segurament ensumant damunt el llot la penetrant pudor de cremat.