Som 10 milions
Sostres de vidre
Avui, la plaça de la Vila de Vilafranca s’omplirà de camises verdes, blaves, roses i grises. Camises castelleres. I gent. Molta gent! Curiosos i fervents seguidors de la febre de les alçades que seguiran, sense parpellejar, la diada castellera de Tots Sants, l’última actuació de la temporada dels Castellers de Vilafranca. Enguany, Vilafranca comptarà amb les colles convidades de Sants, els Capgrossos de Mataró i els Xiquets de Tarragona, per vestir un dia històric que tancarà una temporada històrica en què, un cop més, la força i la perseverança han impulsat la colla al punt més alt.
En cada castell, des de la pinya fins a l’aleta, els castellers transmeten una mateixa vibració. Centenars de persones organitzades estratègicament per garantir l’estabilitat que el repte requereix, amb força, equilibri, valor i seny. Centenars de persones per fer un sol tot i superar, dia a dia, límits que semblen inassolibles, espantar les ombres i trencar sostres de vidre.
Les diades castelleres a Vilafranca són tot passió, una experiència única que s’ha de viure tant si un entén com si no entén de castells. La plaça és plena de gom a gom. Toquen les campanes de Santa Maria. Són les dotze del migdia. Nervis a la panxa, suor al front, llàgrimes contingudes als ulls i un nus a la gola que talla la respiració. Silenci absolut. Sonen gralles. Pell de gallina. Comença una cerimònia que no es pot descriure amb paraules. La torre cobra forma, fruit de la força, l’equilibri, el valor i el seny!
A Vilafranca, la diada de Tots Sants és una bona excusa per rematar els reptes que la colla dels verds ja ha assolit durant la temporada, i al Concurs de Tarragona. I la millor manera de posar la llavor dels èxits de la temporada que ve. Això entronca directament amb la terra, amb les nostres arrels, amb una tradició que ens porta a viure el present posant la llavor del futur.
Per a la diada d’avui, els Castellers de Vilafranca s’han marcat el repte de superar el pilar de nou amb folre, manilles i puntals, una estructura humana que es podria comparar a una gran obra d’enginyeria arquitectònica. Com una singular Torre Eiffel, un repte que, fins ara, s’ha resistit als Castellers de Vilafranca,i que els verds persegueixen amb persistència tossuda.
I és en aquesta obstinada res¡liència, i en la perfecció matemàtica i escultòrica de cada torre, que hi rau una bellesa escrupolosament elegant, que transmet una ona única que connecta i trasbalsa totes i cada una de les persones que hi ha a la plaça. Viure una diada castellera a la plaça de la Vila de Vilafranca és una experiència única, que ens convida a superar entrebancs, a perseguir reptes tant si es diuen torre de nou amb folre, manilles i puntals, com si són altres coses de la vida. Al final, els castells són com tot. Arribar a dalt només depèn de la vibració a la qual ens connectem. I només arribant a dalt podem trencar els nostres propis sostres de vidre.