Xarxes joves i solidàries

Sovint mirem amb preocupació com

n’estan, d’enganxats, els nostres joves a les xarxes socials. Ens amoïna veure com consumeixen vídeos o segueixen persones que, per nosaltres, no tenen cap interès. Viuen en un món narcisista, pensem. Despreocupat, frívol, sense cap contacte amb la realitat. Però el que no sabíem és que aquests aparadors virtuals que nosaltres hem menyspreat en més d’una ocasió, són capaços de crear uns canals molts més potents, molt més immediats, més espontanis i amb més capacitat de convocatòria que qualsevol altre sistema de comunicació.

En totes les imatges que ens han arribat aquests dies tan terribles, n’hi ha una que crida l’atenció: en les concentracions que caminen pels ponts solidaris hi ha molta, moltíssima, gent jove. Gairebé sembla que ells han sabut des del primer moment on calia anar, què fer o com trobar-se. Ho sabien. Perquè estaven entrellaçats a través de milers de vídeos. Només cal fer una mirada als comptes dels tiktokers o influenciadors que nosaltres tendim a menysprear per veure com aquests s’han convertit en referència per a la mobilització. Alguns poden arribar a tenir milions de seguidors i aquests dies han girat els focus que concentren cap a ells –egocèntrics, critiquem– i els han dirigit a fer de mirall de tot el que els arribava: peticions d’ajuda, instruccions institucionals o avisos de desapareguts.

A la seva manera, aquells joves que pensàvem que estaven absents de la realitat han estat presents, proactius i organitzats. I seguiran presents, fet que ens pot tranquil·litzar una mica de cara al futur.