Denegació d’auxili

Cada segon que passa i que Mazón no dimiteix és una ofensa als morts i els damnificats per la dana. Les causes que no fes cas de l’avís d’inundacions immediates rauen en la seva ideologia negacionista de l’emergència climàtica i en la idolatria d’uns valors perversos basats en el productivisme i l’explotació econòmica desbocada del territori. En el seu sistema de creences, la gent, les persones, som un subproducte secundari per ser utilitzades com un Kleneex. Prioritza només un sector social, el que posseeix i dirigeix l’economia especulativa de les multinacionals. Si ells s’enriqueixen, la gent s’enriqueix, vol fer-nos creure. El seu model va lligat a un projecte territorial radial amb seu a Madrid, i amb una total animadversió contra la llengua i la cultura de la gent del territori, el valencià. D’aquí que just després de la catàstrofe i l’extrema necessitat d’ajut, de serveis de socors i de bombers només rebutgés l’ajut ja en marxa dels catalans, que van fer recular a mig trajecte. Mazón voreja el delicte de denegació d’auxili. Un presumpte criminal ocupa la Generalitat del País Valencià. No va voler comunicar a la població un avís d’inundacions imminent, ni tan sols quan l’aiguat ja s’emportava torrent avall tot el que trobava, cases, ponts, cotxes i moltes persones. La xifra és esgarrifosa. On eren les primeres hores i els primers dies els bombers i l’exèrcit de Madrid? On eren els helicòpters que de seguida envien a controlar la gent que es manifesta? Brillaven per la seva absència. Estaven mirant-ho per la tele dels seus salons? Allò més humà i comprensiu és la rebuda espontània que van dispensar els valencians de Paiporta contra Mazón, el rei i Sánchez. Com no es para de repetir aquests dies tràgics, només el poble salva el poble.