Passatges
El memorial Passatges de Portbou, dedicat a Walter Benjamin, és un monument arquitectònic i escultòric molt ben aconseguit, ja que reuneix art, bellesa i passió. Obra de Dani Karavan, simbolitza la pau i el reconeixement a totes les persones anònimes que han de fugir dels seus països buscant l’anhelada llibertat. És una meravella reconfortant; quan s’hi entra es baixa en una mena de túnel que acaba sobre el mar i es té la sensació de viure en una realitat paral·lela. És corprenedor i d’una perfecció estètica que no es troba en monuments públics. És el meu passatge preferit, en contraposició als passatges que hi ha al meu barri, que són tota una altra història. El sector de Montjuïc de Girona està urbanitzat en forma concèntrica al castell ruïnós. Té una via, la pujada de la Barrufa, que el travessa i va canviant de nom, mentre que la majoria de carrers circulars són llargs i d’un sol sentit. En el seu moment, l’urbanista va tenir la bona pensada de deixar-hi uns passatges per comunicar a peu un carrer i altre i així estalviar una volta innecessària al vianant, tenint en compte que és un barri amb desnivell pronunciat. El problema és que amb els anys aquests passatges han acabat deixats de la mà de Déu. Almenys els que freqüento estan bruts, plens de fullaraca i males herbes, i no tenen qui els netegi. Per acabar-ho d’adobar, hi ha veïns confrontants que no tenen gens de cura de la seva vegetació, que inunda l’espai, ja prou estret, i es dificulta encara més el pas. I és clar, fulles i branques compliquen el trànsit dels soferts usuaris. Alguns passatges són de formigó i s’hi pot passar amb una certa seguretat, malgrat que la il·luminació tampoc és excessiva, però n’hi ha que són de rajola i en temps humit o fred semblen pistes de patinatge, com és el cas del passatge de la Vall Umbrosa, entre els carrers Torre de Sant Narcís –quin és el problema d’aquesta via, que farà un any i mig que està tancada al trànsit i que no sembla que hi hagi cap intenció de reobrir?– i el de la Torre Suchet. La comissió del nomenclàtor revisarà algun dia aquest contrasentit? Potser la torre podria mantenir el nom d’aquest militar francès que va bombardejar la ciutat fins a enrunar-la si hi hagués un plafó explicatiu. Però un carrer ha de dur el seu cognom?