Mazón i el mite del bon gestor

La catàstrofe viscuda al País Valencià ha posat en relleu que un desastre climàtic i meteorològic té unes conseqüències nefastes i letals si coincideix amb una mala gestió pública del fenomen. El lema “sols el poble salva el poble”, repetit fins a la sacietat durant aquests tristos dies, il·lustra la incompareixença del govern valencià presidit per Carlos Mazón. És habitual que les formacions de dretes es presentin en campanya amb la solvència del bon gestor. És pràcticament un tòpic, un lloc comú. El president de la Junta d’Andalusia, en un míting del PP celebrat a Alfafar el febrer de l’any passat, deia que Mazón tenia “els atributs d’un bon gestor”, entre altres lloances. Macabra ironia: uns quants mesos després, l’alcalde d’aquest municipi de l’Horta Sud de més de 20.000 habitants, ara plenament afectat pels aiguats, s’està convertint en una veu incòmoda per al seu partit, el mateix PP, i està rebent pressions perquè rebaixi les seves dures crítiques contra la negligència de l’executiu valencià: “Note que les meues declaracions incomoden”, ha arribat a expressar.

No només Moreno Bonilla venia la moto de les virtuts gestores de Mazón. L’alcaldessa de València –poc abans de ser-ho– escrivia a les seves xarxes socials, el 5 de maig del 2023, que “Carlos [Mazón] és, abans que res, un bon gestor” i que “és el millor que li pot passar a la Comunitat”. L’aura de bon gestor és pura propaganda i la majoria de vegades poc té a veure amb la realitat. Mentre a casa nostra “el govern dels millors” es va poder convertir en una maquinària de desmantellar els serveis públics, les paraules “bona gestió” han estat repetides fins a la sacietat en els mítings dels populars arreu de l’Estat espanyol. Una suposada excel·lència que a la mínima que van mal dades es transforma en un caos letal i en una espiral de mentides cada cop més grosses i inversemblants.