Encertar-la amb els preus

Podria encertar-la bastant amb el preu d’un litre de llet, o de mitja dotzena d’ous, però si em demanen quant costa el mateix bric, o els sis ous, en funció del supermercat on els compris, ja els dic que no sé ni per on començar. No puc comparar ni tan sols els dos negocis que ara mateix m’agafen més a prop de casa. I on diu llet i ous, podria dir el jarret de vedella, el paquet de macarrons o el pot de suavitzant per a la roba. No tinc temps, i menys encara memòria, per entrar en comparatives que segur que em permetrien estalviar molts euros cada any, ni tampoc per desplaçar-me fins al supermercat –o la plaça, o les botigues tradicionals de barri– on hi ha les millors ofertes del moment, tret que el tingui a quatre passes aquell segon que em ve al cap que a casa hem esgotat les existències de qualsevol producte. Així que l’elecció del negoci on faig la compra es vindria a resumir amb un just ara em sobren quinze minuts per comprar, així que pim-pam i anem per feina. De moment és el mètode que millor em funciona, sobretot perquè hem arribat a un extrem en què la cosa comença a ser bastant indiferent i en què és difícil no sentir-se estafada a tot arreu perquè no hi ha establiment on els preus no estiguin pels núvols i aterrant ja a la troposfera. Així que hi ha dies en què prefereixo seguir nedant en el mar de la ignorància i anar comprant sobre la marxa i en funció de la disponibilitat, i d’altres que admiro aquella gent que sap si el litre de llet està dos cèntims més barat en un altre supermercat o si s’ha d’aprofitar una oferta perquè li queda dues hores i quaranta minuts de vida. I no tinc cap dubte que amb una bona organització i una mica de cura faria una certa guardiola, però és que el dia en què em podria permetre fer ruta per les botigues és el dissabte, i ara per ara, quan arriba el moment, prefereixo tastar el sofà i connectar-me a Filmin.