Ressaca postfiral

S’acaba la castanyada i encarem l’entrada de Nadal i Cap d’Any de manera gairebé automàtica. No són pocs els llocs que ja ho tenen tot a punt per a allò que en diuen “la temporada”. Però comença a ser una mica discutible que definim totes aquestes coses adiades al calendari com a expressions de les diferents temporades perquè és indiscutible que hi ha una continuïtat, que anem d’una cosa a l’altra sense tenir temps de refer-nos de l’anterior. Entrem en les rebaixes quan encara estem recuperant-nos de la despesa dels dies anteriors, i quan sembla que podem treure el cap, ja tenim la Setmana Santa al damunt, i després tots els black fridays de l’any, i l’estiu... i així, sense aturar-nos, anem passant de temporada en temporada. Ens passa una mica com als productes de la terra, que malgrat la temporada sempre tenim fruites i verdures que venen de l’altra punta del món. Hi ha un fil conductor, però no és el propi de les temporades, és a dir, no és la tradició o el costum. En realitat, l’únic fil conductor reconeixible és el del consum. Per això les xifres econòmiques en general són bones, tirant a molt bones: el consum està funcionant a ple rendiment. De temporada en temporada, anem buidant la cartera i la recaptació pressupostària de l’Estat va pujant, però ho fem des del gaudi i l’alegria de participar en la tradició, i així les coses són menys doloroses.