El jorn dels miserables

Passen els dies i els fets són cada cop més inapel·lables. Varen dir que el que tocava era atendre les víctimes, les famílies i la solidaritat, i que ja s’investigaria i es passarien comptes i demanarien responsabilitats després, que ja hi hauria temps. Però un cop més era tot mentida. Volien el temps per manipular la veritat, crear confusió i elaborar una estratègia de defensa perquè es senten i es saben tots amb el cul a l’aire. No paren de mentir, se’ls enganxa tres vegades cada dia, i continuen i continuen. Ja em perdonaran, però en nom de les famílies, les víctimes i la solidaritat estan arrasant i contaminant el que en una investigació criminal seria el lloc dels fets i remenen la cua per destruir proves i donar-se i crear-se coartades. Hi ha més de dos-cents morts i les investigacions obertes són per veure qui tirava fang al rei, qui colpejava el cotxe de Sánchez i qui rapinyava botigues i propietats privades. Cada dia estem més immersos en el jorn dels miserables. Ho vàrem fer de pena, no assumim responsabilitats, mentim sobre el que vàrem fer, fem xantatge mirant que la pena de la desgràcia aliena ens ajudi a treure la tartana del camí dels rocs. I ni quan obrim l’aixeta dels ajuts deixem de mentir i de crear confusió. La majoria d’aquests deu mil milions que ja omplen la boca són flaira, nas, que no en tastaràs. Són crèdits, sense interès o amb interès molt baix, però són crèdits. Que obrin una causa, ja. S’ha d’escatir la veritat.