Esperant una trucada

Divendres esperava una trucada de l’ambulatori on tinc assignada la doctora de capçalera. Era una trucada important, atès que feia molts dies que l’esperava, així que vaig procurar, durant moltes hores, tenir el telèfon ben a prop i assegurar-me que tenia el volum prou alt per no passar-me l’avís desapercebut. Els metges et poden trucar des de números molt estranys. Vull dir que un dia veus a la pantalla un número fix que comença per 93 i un altre t’apareix un mòbil que mai es torna a repetir o un número d’aquells que correspon a una centraleta i que ni tan sols cap a la pantalla. Com que no tenia ni la més remota idea del que tocava aquell dia, no vaig tenir més remei que despenjar el mòbil cada cop que sonava, tant si a la pantalla indicava que la trucada provenia d’Espanya com de la Cotxinxina. A les dotze del migdia ja havia parlat amb set persones que m’oferien millorar-me el contracte de la llum, del gas o del telèfon. A les sis de la tarda se n’hi havien afegit cinc més. Amb les primeres, en aquesta ocasió més dones que homes, vaig procurar respondre amb una certa amabilitat però sense donar-los corda i deixant molt clar que no faré ni una sola gestió per telèfon tret que sigui jo qui prengui la iniciativa. La pluja de trucades és tan bèstia que les últimes persones només van sentir un “hola” i un clic que posava fi a la connexió. Sempre que ens envaeixen la privacitat amb aquesta mena de trucades de números desconeguts em pregunto quants intents d’estafa hi ha al darrere i quantes persones que es guanyen la vida com a teleoperadors s’han quedat a l’estacada per culpa dels primers. També em pregunto, vista l’experiència, si despenjar aquest tipus de trucades alimenta que altres segueixin els passos. Per cert, si volen saber què em va dir la doctora, sàpiguen que encara ara n’espero la trucada.