Solidaritat conscient

Un grup de nois de Barcelona, de 22 anys i escaig, tots ells a punt d’acabar carrera. Han sortit aquest divendres cap a València. Amb ganes autèntiques, amb bona voluntat genuïna, han marxat a ajudar. Són d’aquella generació a la qual anomenem “de cristall”, tot i que jo dubto que siguin tan trencadissos com ens pensem. Ja han fet donacions i ara han carregat el cotxe d’eines i productes que volen entregar a qui ho necessiti. Viatgen, doncs, cap al sud, i quan t’ho expliquen, costa no trencar-los el somni de poder-se sentir útils.

És molt bonic que baixin a València a donar un cop de ma. És clar que sí. Esperem, però, que quan tornin vulguin continuar l’aventura d’ajudar. Perquè a uns quants carrers més avall de l’Eixample on ells viuen, hi ha realitats com ara la del Raval on es necessiten palades i palades d’ajut. I no només un cap de setmana.

Aquests dies, ONG com ara Som Sostre Girona han valorat molt positivament tota la mobilització després de la dana, però han llançat una advertència: “Les ganes d’ajudar són molt importants, però hem d’evitar saturar la zona d’afectació. El turisme de catàstrofes i les donacions innecessàries només dificulten la feina dels equips d’emergència”, han publicat.

“Si vols ajudar i no saps com fer-ho, pensa en aquells veïns del teu barri que ja viuen sense llar. El que no es pot donar a València pot ser un recurs valuós per a les persones sense sostre de la teva pròpia comunitat. Una mica de solidaritat conscient pot marcar una gran diferència. Avui i cada dia.”

Per pensar-hi.