Guardians del civisme

Periòdicament, i acostuma a coincidir amb un inici de mandat o un canvi en el govern, els ajuntaments posen sobre la taula l’expedient del civisme amb la –se suposa– bona voluntat d’obtenir millors resultats que els aconseguits fins llavors. Es tracta d’un àmbit certament perillós, perquè necessita grans aportacions econòmiques i, sobretot, de la participació, implicació i complicitat de la ciutadania. Una ciutadania a la qual sovint les costures de la col·laboració li comencen a estrènyer o, pitjor, a destorbar. A Pineda de Mar fa aproximadament un mes que la nova alcaldessa, Sílvia Biosca, va anunciar que aplicaria la tolerància zero contra aquells que haguessin convertit l’espai públic en un femer, bé per les deposicions dels animals domèstics, bé per malmetre mobiliari públic, bé per embrutar les parets amb expressions artístiques de dubtosa qualitat o bé per omplir les voreres amb els mobles vells sense avisar el servei de recollida de torn. La pujada de to en el missatge venia acompanyada del compromís de posar al carrer policies locals de paisà que aprofitarien el factor sorpresa per enxampar in fraganti els infractors. Les sancions econòmiques considerables també anaven en el paquet, igual que més instal·lació de càmeres de vigilància i un canal de WhatsApp per denunciar directament les il·legalitats. En espera de conèixer els primers resultats de les noves mesures, no sembla que l’escenari hagi canviat massa. Potser sí que els primers dies es va escampar certa paranoia per veure si hi havia agents darrere dels arbres, però, en el cas específic dels propietaris de gossos, la inquietud no va trigar gens ni mica a esvair-se. Els que recullen la merda del gos ho continuen fent i els que no ho fan, no. Els amos de gossos perillosos conscienciats de la peculiaritat dels seus animals els duen amb el morrió posat i els que es pensen que les normes no els afecten, no ho fan. I aquells que no surten de casa sense portar l’ampolla d’aigua per diluir els pixats continuen convivint amb els que queden extasiats observant com el gos humiteja la façana de l’edifici o de la botiga de torn.

D’altra banda, crec fermament que la intervenció policial en aquests afers no compta amb el mateix esperit de servei entre tots els policies. Entenc que no llueix tant enxampar un veí que deixa enmig de la vorera el regalet del seu animal que formar part d’un control de trànsit a la carretera, posar pau en una baralla, reduir un lladre o patrullar pel centre del municipi. De fet, puc comptar amb els dits d’una mà les vegades que he vist un agent multar una actitud incívica vinculada amb els gossos. Tot i això, aquells que creuen encara que al civisme cal tractar-lo amb una certa màniga ampla, només cal que accedeixin al cost desorbitat que suposa per a un ajuntament al llarg de l’any el manteniment de carrers i places. L’incivisme el paguem, amb molts diners, entre tots.