Agraïment

Començava així: “a f 1 ESCR/PALEOG Primera lletra de l’alfabet català, anomenada “a” (pl as). La A majúscula llatina prové de l’alfabet grec, probablement a través de l’etrusc. La A grega deriva d’una forma semítica, estilització probable del cap de bou (alef en hebreu) dels jeroglífics hieràtics…”

I ha acabat així: “Zworykin, Vladimir Kosma (Murom 1899). Físic i enginyer nord-americà d’origen rus. A Petersburg, on estudià, experimentà amb B Rosing i després, a París, amb P Langevin, els raigs catòdics i els raigs X...” “Ha fet altres recerques en el camp de l’òptica electrònica: multiplicadors d’electrons, microscopi electrònic, tubs d’imatge, etc. (LIMF). FI DEL VOLUM QUINZE I DE L’OBRA”.

Els qui hem anat comprant durant una dotzena d’anys, fascicle i fascicle, volum a volum, la Gran Enciclopèdia Catalana, en veure els quinze volums arrenglerats en el lloc d’honor de la nostra biblioteca ens hem tret un pes del damunt. El pes de l’angoixa de pensar que potser no s’acabaria. Es tractava d’un esforç gegantí iniciat des d’una base de feblesa nacional. Amb censura política, amb problemes econòmics, amb tota mena d’obstacles que calia salvar. S’ha aconseguit. No hi ha cap àrea lingüística i cultural de les dimensions de la nostra que disposi avui d’una enciclopèdia com aquesta, ni la tenen tampoc la majoria dels Estats. Penso que ha estat, precisament, la consciència de la feblesa de la nostra situació allò que ens ha donat la força desproporcionada per a construir aquest impressionant testimoni de la nostra voluntat de ser.

La química, la història, la cibernètica, la música, la botànica, tot ho tenim ja explicat en català, amb un rigor que desmuntaria els prejudicis dels qui s’entossudeixen a parlar de llengua “regional”, si aquests senyors sabessin llegir.

Però tot i que és tan important haver coronat l’obra, ho és més encara –si no estic equivocat– que no tan sols n’hagin “sortit els números”, sinó que es pugui parlar d’un èxit econòmic. Molts milers de catalans han comprat l’Enciclopèdia –que ja és, senzillament, l’“enciclopèdia”–, i aquests quinze volums faran una feina insubstituïble, dia a dia, a les llars i a les entitats més diverses del nostre país. S’ha dit, encertadament, que aquesta obra és, de fet, tres obres en una de sola: un diccionari general de la llengua catalana, al qual s’ha incorporat tot el vocabulari tècnic i científic actual; una enciclopèdia universal, que per primera vegada ens explica en català tot allò que ens pot interessar del món, i una enciclopèdia dels Països Catalans, que hi són recollits d’una manera sistemàtica i il·luminadora.

Ara entrarem a l’any 1981. En la dècada que ha acabat han passat moltes coses, però la solidesa de l’Enciclopèdia no ens decebrà mai. Temps a venir podrem parlar amb tota justícia dels “anys de l’Enciclopèdia” com qui parla d’una fita històrica inesborrable.

Que tots els qui l’han fet possible acceptin el meu agraïment com a ciutadà d’un país que ha de voler ser ell mateix de la A a la Z.