Les pomes del mal

Després de bandejar tots els estudis dels geògrafs i altres científics sobre les zones potencialment inundables (passa el mateix amb el retrocés de la llengua pròpia), després de suprimir la Unitat Valenciana d’Emergències (UVE), després d’ignorar des de dilluns a la nit l’alerta vermella, després que els avisos d’emergència per aiguats arribessin a la ciutadania quan ja se’ls emportava el fang, després de la inexplicable tardança dels serveis de socors de la Generalitat Valenciana i de l’Estat espanyol (bombers, exèrcit, etc.), després de rebutjar explícitament el suport dels bombers de la Generalitat de Catalunya, després d’haver-hi hagut la major manifestació de la història a la ciutat de València contra el president valencià, Carlos Mazón diu que no se sent ni al·ludit ni responsable. És més que evident que va actuar de manera imprudent, cosa que va provocar una muntanya d’homicidis; per tant, tenen tota la raó del món els qui l’acusen d’homicidi imprudent. Però què podem esperar de la justícia espanyola, que no va voler ni acusar un tal “M. Rajoy” que cobrava sobres de la caixa B del seu partit? També hem vist com alts càrrecs del PSOE s’aprofitaven de la gestió de la pandèmia per enriquir-se. No és estrany que ara ens preguntem qui s’enriquirà amb la reconstrucció després de la torrentada… Però malgrat que ens estafin un milió de vegades, és molt important no caure en la insolidaritat. Cal seguir sent solidaris sempre, justament per evitar estendre la podridura a tota la societat, que és el que volen aquests cucs. Solidaritat o mort.