València, Madrid i Catalunya

Sense soroll i amb discreció han passat cent dies del govern de Salvador Illa. Hi ha hagut voluntat de gestió i de normalitat institucional per refermar el govern autonòmic. No hi ha hagut l’anunci d’aprovació, amb els socis d’investidura, del pressupost de l’any vint-i-cinc per aprovar a principis d’any. El govern no ho considera un fracàs perquè estan convençuts que després del congrés d’ERC del 30 de novembre hi haurà llum verda, com també n’hi haurà per part dels Comuns.

Bassa d’oli catalana. Aquest ambient permetrà al president Illa assistir la setmana vinent (dimarts i dimecres) al Comitè de les Regions a Brussel·les. No s’entrevistarà amb l’anterior president Puigdemont ni anirà a l’acte del Casal Català de suport a Lluís Puig per l’afer de Sixena. Aprofitarà la seva estada a la capital comunitària per consolidar contactes del conseller d’Exteriors, Jaume Duch, a les institucions europees. Més difícil serà per al president Illa l’entrevista divendres amb el president Sánchez. Ambdós haurien d’aclarir fins on volen anar a parar amb els compromisos del finançament singular per a Catalunya, fins ara ple de bones voluntats i sense concrecions. Calma i tranquil·litat catalana que permet mirar de reüll els daltabaixos polítics a Madrid i al País Valencià. A Madrid continua obert, entre d’altres, l’afer Errejón, l’afer Koldo-Ábalos, l’afer de la dona d’en Sánchez i d’altres que van donant munició permanent a un Feijóo que no acaba de treure el cap per fer plegar Sánchez. A València, a banda del mal govern de Carlos Mazón demostrat, el tema ens afecta a tots. Tempestes més destructives del normal són arguments suficients per insistir que els efectes del canvi climàtic no són una falsedat dels ecologistes; són una realitat. Malgrat la desgràcia, València ha servit per estar més alerta que mai, com s’ha vist aquesta setmana, tot i que a Cadaqués continuïn aparcant a la riera.