Mazón només guanya temps

L’estratègia cen­tri­fu­ga­dora que va uti­lit­zar diven­dres el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat Valen­ci­ana en la com­pa­rei­xença per expli­car la gestió de la Gene­ra­li­tat de la dana pot ser efec­tiva per gua­nyar temps, però poca cosa més. Si alguna cosa ha que­dat demos­trada en aques­tes gai­rebé tres set­ma­nes des del tem­po­ral, és la inca­pa­ci­tat d’un Car­los Mazón que, abans de la tragèdia, apun­tava mane­res dins el PP. Mazón és un dels pocs diri­gents ter­ri­to­ri­als dels popu­lars que s’havia avin­gut a nego­ciar el nou sis­tema de finançament amb Pedro Sánchez, deso­beint l’ordre donada per Alberto Núñez Feijóo als seus barons que no s’obris­sin con­ver­ses amb el pre­si­dent espa­nyol. I també el plan­te­ja­ment d’Isa­bel Díaz Ayuso de tallar les vies de comu­ni­cació amb l’exe­cu­tiu esta­tal. Abans del 29 d’octu­bre, i dins les min­ses pos­si­bi­li­tats que ofe­rei­xen els par­tits, Mazón havia des­pun­tat tímida­ment exhi­bint un cert per­fil propi. La riuada, que ha dei­xat més de dues-cen­tes vícti­mes al País Valencià i els pobles de l’Horta Sud arra­sats, també s’ha endut, per obra i gràcia de Mazón, les pos­si­bles aspi­ra­ci­ons polítiques del valencià. Feijóo ja parla ober­ta­ment dels errors de gestió come­sos i molts a Génova el donen per total­ment amor­tit­zat. Que no dimi­teixi ara no vol dir que no esti­gui aca­bat.