Seguretat, segons com

La discussió sobre la seguretat apareix periòdicament, i encara que no sempre això es produeix per generació espontània, té fonaments en la realitat que viuen molts ciutadans. Això alimenta percepcions sovint distorsionades, i algú sempre en treu profit. S’ha començat a posar de moda una mena d’esperit justicier, amb el qual es pretén compensar la suposada ineficàcia policial per combatre la delinqüència i retornar la sensació de seguretat a la gent que l’ha perduda. Però com passa sovint, a vegades el remei és pitjor que la malaltia. Si bé ningú no dubta que quan en determinats llocs –al camp, en urbanitzacions aïllades– els veïns i propietaris han extremat la vigilància, la seguretat ha millorat... la cosa canvia quan d’aquí s’ha passat a les patrulles ciutadanes i, després, als actes de represàlia contra suposats malfactors. Ahir la justícia britànica va condemnar per homicidi un grup de persones que van matar a cops de pal i matxet dos adolescents innocents a qui havien confós com a autors de l’assalt violent a una casa del veïnat. Dos adolescents veïns del barri, pacífics i sense cap mena de responsabilitat, van ser les víctimes del furor justicier d’uns ciutadans preocupats per la seguretat. Que els expliquin als familiars dels dos pobres nois que la seva vida és el preu a pagar per poder tenir un barri tranquil...