Opinió

Tribuna

Si Trump ens fa de mirall

“L’home més ric del món serà conseller de Trump i aspira a fer de president a l’ombra
“L’ofensiva reaccionària és global i, si no la sabem veure en el seu conjunt, ens passarà per sobre

Aquest cop no hau­ria d’haver estat una sor­presa. Que Trump gua­nya­ria ho deien fins i tot les enques­tes i les cases d’apos­tes, a més de qual­se­vol dels qui seguim fa temps l’extrema dreta. I tot i això, la reacció asto­rada a la seva victòria, a Europa, sem­bla un calc de baixa inten­si­tat de la del 2016. No sor­tim del bucle. Com pot ser que la gent voti un per­so­natge tan perillós, xaró i estrambòtic?, es pre­gun­ten els mit­jans. I, de nou, tor­nem a sen­tir l’enèsim dis­curs que alliçona i cari­ca­tu­ritza els votants. Deu ser culpa dels page­rols incul­tes, expli­quen alguns pro­fes­sors que ara han de fer equi­li­bris­mes per enca­bir milers d’esta­tu­ni­dencs negres i, sobre­tot, his­pans a les seves equa­ci­ons. Entot­so­lats ana­lit­zant les ares­tes psi­cològiques d’un agrest ran­xer del Mis­souri, no som capaços de veure que a Trump, o a un com ell, el podria aca­bar votant en Miquel de la car­nis­se­ria del súper. O la nos­tra cosina pre­fe­rida, o el veí del ter­cer que sem­pre saluda. L’ofen­siva reac­cionària de la dreta radi­cal és glo­bal i, si no la sabem veure en el seu con­junt, ens pas­sarà per sobre.

Amb una soci­al­de­mocràcia des­con­nec­tada des de fa anys de la classe tre­ba­lla­dora i una dreta que, a remolc de l’extrema dreta, inter­can­via valors per bene­fi­cis, Trump torna molt més robust i des­a­com­ple­xat. Cri­dar que ve el llop no ha fun­ci­o­nat, perquè el llop ha sabut ven­dre no només la il·lusió que millo­rarà la situ­ació econòmica dels qui l’han votat, sinó que els situarà a la banda dels forts. El seu pri­mer man­dat va ser­vir d’entre­na­ment i, sobre­tot, va reforçar la xarxa reac­cionària mun­dial, de l’Hon­gria d’Orbán a la Itàlia de Meloni, pas­sant per les extre­mes dre­tes lla­ti­no­a­me­ri­ca­nes, engrei­xa­des econòmica­ment per lob­bies ultra­li­be­rals i ultra­re­li­gi­o­sos.

Ara Trump entrarà a la Casa Blanca acom­pa­nyat de per­so­nat­ges ober­ta­ment neo­na­zis i misògins. Alguns defen­sen que les dones ni tan sols hau­rien de tenir dret a vot; les vol­drien a casa a fre­gar, parir i criar. I també hi entra­ran ter­ra­pla­nis­tes, ene­mics de la ciència i els drets humans, nega­ci­o­nis­tes de l’Holo­caust. I al cap­da­vant de tota aquesta caterva, Trump hi posarà l’home més ric del món, Elon Musk, que li farà de con­se­ller i que aspira a fer de pre­si­dent a l’ombra.

El rol de Musk és la sen­sació de la segona era Trump, i els trum­pis­tes euro­peus més fer­vo­ro­sos, com Sal­vini i Meloni, ja fa temps que li fan la gara-gara. Es des­fan en elo­gis cap a l’empre­sari des dels per­fils ins­ti­tu­ci­o­nals. Ell els cor­res­pon afa­la­gat, i fins i tot s’atre­veix a posar les urpes en la política ita­li­ana amb la intenció de sub­ver­tir-ne la democràcia, com­mi­nant a “fer fora els jut­ges” que no donin la raó als amics Meloni i Sal­vini. En el model d’ultra­li­be­ra­lisme auto­ri­tari que anhe­len no hi ha lloc per a la sepa­ració de poders. Un dels pas­sa­temps pre­fe­rits del senyor més ric del món és jugar a crear mala maror al vell con­ti­nent, espe­ro­nant revol­tes vio­len­tes con­tra els immi­grants des d’X, on repe­teix que “una guerra civil a Europa és ine­vi­ta­ble”. I quina Europa haurà de fer front a Trump i Musk? Una Europa fràgil i orba­nit­zada, amb el lide­ratge franco-ale­many sota mínims, i on les for­ces que estan en auge són les que pre­te­nen des­truir la democràcia des de dins. França, Ale­ma­nya, Àustria…, l’extrema dreta és dar­rere la porta a tot arreu.

A Itàlia ja els tenim a les ins­ti­tu­ci­ons, els com­plo­tis­tes que flir­te­gen amb el neo­na­zisme. Aquí, la cro­ada con­tra els drets de les dones, con­tra la lli­ber­tat de premsa i de càtedra, és el pa de cada dia. Penes de presó per haver pro­tes­tat, agres­si­ons vio­len­tes diàries en aug­ment con­tra per­so­nes LGTBI, sub­ven­ci­ons a teràpies per “curar l’homo­se­xu­a­li­tat”, impos­si­bi­li­tat d’avor­tar en bona part del país. I amb tot, Meloni ja no sem­bla espan­tar a fora. Els popu­lars euro­peus, una de les dre­tes euro­pees més nefas­tes en dècades, l’han blan­que­jat sense escrúpols quan els ha con­vin­gut, legi­ti­mant-la. La premsa estran­gera ha apa­gat el focus perquè ja no és cap nove­tat, i molts peri­o­dis­tes han blan­que­jat Meloni des­ta­cant la “part humana” de la líder post­fei­xista.

La sen­sació que es desprèn de molts mit­jans euro­peus, també ita­li­ans, és que des de la civi­lit­zada i pul­cra Europa no s’hau­ria pogut votar algú amb les idees de Trump. Però si ja ho hem fet! I més que ho farem. Aquesta és l’habi­li­tat de la dreta radi­cal reac­cionària: saber esco­llir el ves­tit que més s’escau a cada entorn, fins a fer creure que l’extrema dreta són sem­pre els altres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia