La traïció de l’esperit olímpic

Els Jocs Olímpics de l’anti­gui­tat se cele­bra­ven cada qua­tre anys a Olímpia, a Grècia. Van començar el 776 aC i, encara que costi de creure, es van cele­brar inin­ter­rom­pu­da­ment durant 1.169 anys, fins al 393 dC, quan l’empe­ra­dor Teo­dosi els va pro­hi­bir per pagans. Hi par­ti­ci­pa­ven atle­tes de tot Grècia, s’hi des­plaçaven milers d’espec­ta­dors, i durant la cele­bració de les com­pe­ti­ci­ons hi havia una treva en qual­se­vol guerra que hi pogués haver en curs.

A par­tir de la segona mei­tat del segle XVIII, diver­sos pen­sa­dors com ara Jean-Jac­ques Rous­seau van expo­sar la idea de tor­nar a cele­brar els Jocs Olímpics, i el 1892 el baró Pierre de Cou­ber­tin va fer un dis­curs a París en el qual pro­po­sava públi­ca­ment aquesta idea tot exal­tant les pro­pi­e­tats bene­fi­ci­o­ses de l’espe­rit espor­tiu. Després va començar una frenètica acti­vi­tat diplomàtica i el somni es va fer rea­li­tat el 25 de març de 1896, quan es van inau­gu­rar els pri­mers Jocs Olímpics de l’era moderna a Ate­nes, en els quals van par­ti­ci­par 176 atle­tes de 14 països. Aquest any ha tin­gut lloc la 33a edició a París, amb 10.714 atle­tes de 206 països.

Cal dir, però, que l’espe­rit olímpic antic segons el qual s’atu­ra­ven les guer­res quan se cele­bra­ven els Jocs no s’ha com­plert, s’han can­cel·lat les edi­ci­ons de 1916, 1940 i 1944 per les guer­res mun­di­als i també s’han exclòs dels Jocs atle­tes de dife­rents països segons el con­text polític inter­na­ci­o­nal. El 1920 van ser exclo­sos els atle­tes d’Ale­ma­nya, Àustria, Hon­gria, Tur­quia i Bulgària per ser els per­de­dors de la guerra i el mateix els va pas­sar a Ale­ma­nya i el Japó en els Jocs de 1948. Del 1964 al 1998, Sud-àfrica no hi va poder par­ti­ci­par per l’apart­heid; l’any 2000, l’Afga­nis­tan per no res­pec­tar els drets de les dones, i en la dar­rera edició van excloure Rússia i Bie­lorússia per la invasió a Ucraïna. També hi ha hagut boi­cots per motius polítics dife­rents cops. Tot ple­gat és una traïció a l’espe­rit olímpic, ja que els vetos a deter­mi­nats països són total­ment arbi­tra­ris en funció de qui té l’hege­mo­nia política mun­dial. Segons el dar­rer informe d’Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal, hi ha un piló de països que han par­ti­ci­pat en els Jocs de París que no res­pec­ten els drets humans. Israel ha matat milers de nens a Gaza. Al Níger l’acti­vi­tat dels par­tits polítics està sus­pesa inde­fi­ni­da­ment. A Kenya la poli­cia va matar 57 mani­fes­tants pacífics durant una pro­testa, i el mateix va pas­sar al Sene­gal, amb 29 morts. A Botswana, Burundi, Zimbàbue, Jordània, Algèria, l’Aràbia Sau­dita, Cuba i Veneçuela hi ha per­so­nes empre­so­na­des per expres­sar opi­ni­ons con­tra el govern. A l’Iran, Mahsa Amini va ser tor­tu­rada i assas­si­nada per no por­tar bé el vel islàmic i el govern va matar 150 per­so­nes en les pro­tes­tes poste­ri­ors. La Xina i els Estats Units, prin­ci­pals meda­llis­tes, apli­quen la pena de mort i tenen per­so­nes detin­gu­des arbitrària­ment (en el segon cas a Guantánamo). I l’Afga­nis­tan segueix vio­lant els drets de les dones i aquest cop, per motius que no se saben, no ha estat vetat. La llista és molt llarga.

Si mirem qui res­pecta els drets humans, els par­ti­ci­pants en els Jocs pot­ser no arri­ba­rien a la desena de països. Amb quina auto­ri­tat moral es veta els atle­tes rus­sos i en canvi s’hi deixa par­ti­ci­par els de tants països que han fet coses iguals o pit­jors? Està molt bé que es facin com­pe­ti­ci­ons espor­ti­ves, però que no ens ven­guin la moto de l’espe­rit olímpic, que ha estat una farsa en tota l’era moderna i cal dir que, en aquest sen­tit, els antics grecs eren més civi­lit­zats i hones­tos que el nos­tre món actual; almenys ells com­plien el que pre­di­ca­ven.