El cercle viciós de la droga
Sorpresa? De veritat que no. Es podia esperar. Tres agents dels Mossos d’Esquadra han estat condemnats per tràfic de drogues a Santa Coloma de Farners. Aquesta notícia posa de manifest una realitat incòmoda. No sempre els encarregats de vetllar per la legalitat poden resistir el poder del diner fàcil. Però l’actuació dels mossos no és un fet aïllat. Només uns mesos abans, una altra notícia sacsejava les consciències: amb motiu de la captura d’un contenidor ple de cocaïna, un alt càrrec de la Policía Nacional de Madrid, Óscar Sánchez, va ser enxampat amb més de 20 milions d’euros amagats darrere un fals envà a casa seva. Aquesta suma desorbitada de diners il·lustra la magnitud de la corrupció institucionalitzada que es genera de la mateixa dinàmica de tràfic de drogues que la policia mira de combatre.
En un context així, la teoria de l’economista i pensador sociopolític Antonio Escohotado sobre la prohibició de les drogues adquireix una rellevància especial. Segons Antonio Escohotado, la guerra contra les drogues no només fracassa en el seu objectiu de reduir-ne el consum, sinó que alimenta un sistema econòmic i criminal en el qual les institucions que haurien de vetllar pel bé comú acaben involucrades en activitats il·lícites. Els exemples esmentats ara mateix són només dues peces d’un engranatge més gran, un cercle viciós que és difícil de trencar. Al seu llibre Història de les drogues (1989), Escohotado compara la lluita contra la droga amb la caça de bruixes medieval: com més esforç s’hi dedicava, més creixia el problema. Quan es va deixar de perseguir bruixes, van anar desapareixent. En els dos casos s’entén que el que impera és la raó econòmica. Era un bon negoci denunciar i capturar bruixes i és un gran negoci “lluitar” contra en tràfic de drogues.
Als mossos de Santa Coloma, els han condemnat a deu anys de presó. Entesos. Quants anys tocarien al cap dels serveis contra el blanqueig de diners, Óscar Sánchez? Ja ho sentirem a dir. O no. Perquè, ¿estava realment sol en el negoci? El seu silenci de cap de turc (si és que ho és) li pot estalviar alguna responsabilitat? És massa aviat per dir-ho. Sigui el que sigui, no es resoldrà pas el problema de la droga.
