La mirada d’Heròdot
Josep Poch Clara. Catedràtic d’ensenyament secundari
Mòbils: un maltractament als menors
Els infants, al llarg de la història, han estat a la mercè dels adults: els afortunats eren tractats bé, però d’altres eren maltractats físicament, abusats sexualment, posats a treballar a cap edat o, en el cas de les nenes, casades a voltes amb homes que podrien ser els seus avis. No hi havia cap marc legal per protegir-los. Aquesta situació als països del Primer Món ha millorat, tot i que al Tercer Món encara continua, i hi podem veure el nostre passat.
Al segle XX la humanitat va començar a prendre consciència que calia protegir els menors, i el 1924 la Societat de Nacions va aprovar l’anomenada Declaració de Ginebra. El 1989 l’ONU va adoptar la Convenció sobre els Drets dels Infants, que ha estat ratificada per 193 països, que es comprometen a respectar aquests drets tot introduint-los en les seves respectives legislacions. El document reconeix per primer cop en un tractat internacional que el menor és un subjecte de dret i no només un objecte de protecció, i s’hi reflecteix el concepte de l’interès superior de l’infant. També estableix que el menor té dret a la vida, un nom, una nacionalitat, un servei de salut, l’educació, el joc, i que l’Estat ha de fixar edats mínimes d’admissió al treball i protegir-los de l’ús d’estupefaents, així com de l’abús sexual.
A Occident hem arribat a una situació en la qual la societat és conscient de la necessitat de protecció dels menors (tot i que per la llei del pèndol ara tendim a sobreprotegir-los, però aquest és un altre tema). Quan es vulneren els drets d’un menor i el fet és conegut, les autoritats actuen i la societat se’n lamenta, precisament per aquesta consciència que ja tenim interioritzada. Per tant, avui dia, a un menor no el posem a treballar en una fàbrica, ni li donem alcohol, ni drogues, ni una pistola, ni permetem que se n’abusi sexualment.
En les darreres dècades l’avanç de la tecnologia digital ha portat que els telèfons mòbils siguin part de la nostra quotidianitat a tot arreu. Aquesta eufòria tecnològica ha portat la societat a donar mòbils també als menors amb innocència i ingenuïtat, sense sospitar que amaguen un costat fosc i sinistre. Els mòbils són també l’entrada a les xarxes socials i les seves conseqüències (assetjaments, amenaces, humiliacions, angoixes, intents de suïcidi), mostren violència salvatge i també pornografia, que dona als menors una visió del sexe i l’amor absolutament distorsionada i irreal. A la xarxa també hi ha persones sense escrúpols que els inciten a despullar-se, a l’anorèxia, a autolesionar-se i a tot tipus de disbarats. Ara en comencem a prendre consciència i tots els estudis que s’estan publicant ho confirmen. Cal dir que el nombre de menors condemnats per delictes sexuals ha augmentat, i el que han vist els agressors als seus mòbils segurament hi té molt a veure. Els metges ja han recomanat que no es compri fins als 16 anys i ja hi ha famílies que s’organitzen en aquest sentit.
Si un nen o nena de 12 anys no treballa en una fàbrica, no li donem alcohol, ni drogues, ni tampoc una pistola, per què li donem un telèfon mòbil? Si la llei ha de protegir els menors, per què hi ha una llei que prohibeix que condueixin un cotxe i encara no hi ha una llei que prohibeixi que tinguin mòbil, quan ja ha estat provat de mil maneres que representa un perjudici i un maltractament per al menor? Què estan esperant els governs a legislar sobre aquest tema? Si vostès tenen un fill menor de 16 anys, facin allò correcte aquest Nadal: no li regalin cap mòbil. Estarà molt més protegit i segur.