L’intermitent perdut

Fa temps que tinc la certesa que molts automobilistes han oblidat que tenen un interruptor per activar els llums intermitents per girar o tots quatre si és un estacionament d’emergència. El cas més flagrant de no fer servir l’intermitent es produeix quan el vehicle del davant fa un gir inesperat i et quedes amb un pam de nas perquè ni tan sols ha fet una frenada d’advertiment i te’n recordes dels seus ancestres. Igual o pitjor són els que s’entesten, aquests potser amb l’intermitent posat, a tombar a la dreta o a l’esquerra en llocs que és prohibit. A l’avinguda Jaume I de Girona, m’hi he trobat unes quantes vegades en els darrers mesos, i només en una van ser interceptats per la Policia Municipal. També proliferen els maleducats que s’aturen al voral d’una via concorreguda per fer qualsevol gestió. Es allò de “serà només un minut...”, però la seva imbecil·litat fa emprenyar a tots els que esperen darrere. D’algun temps ençà ens queixem dels ciclistes (uns quants que circulen com si fossin els amos, tot i que també n’hi ha que marquen els seus girs adequadament) i dels patinadors (uns quants més, ja que molts dels usuaris es creuen els reis del mambo, i és que la invasió dels patinets no augura res de bo, per infringir les normes de dia i de nit, i n’hi ha que no duen ni llum de posició: policies on sou?). Hi hem d’afegir els conductors, ciclistes i patinadors que no compleixen les regles bàsiques i, entre altres, passen en vermell els semàfors, amb el risc per als vianants que això comporta.

A l’altra cara hi ha els entrebancs a l’hora de circular per la ciutat, ja que patim un eix molt atapeït que abans era l’N-2. Els que hem de moure’ns per la rotonda del Rellotge ho tenim magre a segons quines hores. S’hauria d’agilitzar el trànsit i també el semàfor a sota les vies de la ronda Ferran Puig. Entre verd i vermell passen tres cotxes, quatre com a molt. El tap d’ampolla ja hi és a la carretera de Barcelona i, sobretot, quan s’accedeix a la plaça Marquès de Camps. Els soferts conductors que intenten complir les normes (no parléssim de la gent que circula amb una mà al volant i l’altra al mòbil) sovint es desesperen, però prefereixen renegar amb veu alta dins el vehicle abans de baixar cridant i que els puguin fer una cara nova.