Mentiders

Ja fa tres setmanes de la tragèdia de València i tot just ara el president valencià Carlos Mazón comença a moure fitxa. Tímidament, això sí. Només ha fulminat una consellera per substituir-la per una altra i ha fitxat un militar per a la reconstrucció. A banda d’això, poc més. Ell continua aferrat al càrrec i, per molt que la pressió al seu voltant cada dia sigui més forta, no té cap intenció de marxar. No és res nou. En el seu partit saben que menteix i tot i així no l’expulsen. Mazón segueix aquell vell manual que el mentider major del regne, José María Aznar, va inaugurar ja fa temps: encara que tinguis una resposta tardana i canviïs de versió segons et convé, mai admetis que l’has cagat. La culpa sempre ha de ser dels altres. I si no en tens ni idea, inventa’t alguna cosa. És el que van fer els del PP amb els hilitos de plastilina que sortien del Prestige, desviant la culpa cap a ETA amb els atemptats d’Atocha i la nefasta identificació dels cossos en l’accident aeri del Iak-42 a Turquia. Ha estat condemnat judicialment per la caixa B i no ha passat res. Mentir surt gratis al PP. La dimissió no surt al seu diccionari, tot i que només cal recordar noms com ara Ángel Acebes, Rita Barberá, Rodrigo Rato i Jaume Matas.

Però això que fa el PP no és exclusiu. És el que ja practicaven George Bush i Tony Blair en inventar-se una guerra per trobar armes de destrucció massiva que no existien i així tirar endavant els seus interessos geopolítics i econòmics. I és el que fa encara ara Vox a través de la manipulació d’informacions a través de les xarxes i el que ha portat un condemnat a tornar a ser president dels Estats Units.

Ja no només és que menteixin. És que prenen els ciutadans per idiotes. Que expliqui Mazón a la gent que ho ha perdut tot que estava en un dinar i que durant hores no va mirar el mòbil. Els ciutadans ens mereixem que se’ns digui la veritat i polítics dignes. Molts polítics es pregunten d’on ve el descrèdit de la política. Ells sols es responen.