El govern de la bassa d’oli

Som un país mediterrani, ple de sol i olivers i premses de fusta i pedra seca amb les quals els inquilins d’aquestes terres ja extreien oli fa molts segles, empesos pels antics grecs, sirians i egipcis, que havien descobert les meravelles d’aquest arbre resistent que proveïa d’aliment, oli i fusta les incipients civilitzacions de la Mediterrània. Tota la plana interior de Ponent que encara, oh, miracle!, no ha estat inundada pels canals de regadiu ni per la indústria de les macrogranges, viu de l’oliva i de la seva lenta i pacient recol·lecció i transformació, a través de petits pagesos que treballen, sovint, en cooperatives que subministren als mercats locals un producte d’arrels antiquíssimes i profundes.

En canvi, n’hi ha que pensen que el país no està ple d’olivers, sinó de burgesos acomodats i egocèntrics, malaltissament obsessionats a conservar una llengua i una cultura petites i domèstiques, i que sort en vam tenir de l’arribada de tanta gent pobra i treballadora que ens va facilitar progrés econòmic i cosmopolitisme castellà, ja que aquí ningú no treballava amb les mans, ni era pobre ni podia existir des de la catalanitat cap mirada curiosa cap al món ni s’hi podia fer des de la catalanitat cap aportació cultural o social de caràcter universal. Només fruit d’aquesta esbiaixada mirada anticatalana de bons i dolents, incrustada a bastament des dels anys setanta i vuitanta en una part de la política d’aquest país per a la qual Catalunya amb prou feines és la suma del que hi ha al voltant de les rondes de Barcelona més quatre grans propietaris rurals convergents de la plana de Vic, es pot entendre que algú decidís que a l’agenda del president de la Generalitat havia de figurar el seu suport a l’oli de Jaén el mateix dia que se celebrava la Fira de l’Oli de Maials, una de les grans del sector.

Només des d’aquesta atrofiada mirada es pot presumir, com van fer presumir Salvador Illa des del seu equip, de la “solidaritat” amb els productors de Jaén, per aquesta concepció classista segons la qual tot el que prové d’Andalusia o de la resta de l’Estat ha de tenir la nostra solidaritat perquè, és clar, nosaltres som rics i burgesos i no collim olives. Per això l’oli de Jaén deu ser d’esquerres, mentre que l’oli de Maials o el de les Garrigues deuen ser dretes i els fan burgesos, i no petits pagesos que prou feina tenen per sobreviure entre les dinàmiques globalitzadores de la producció alimentària, la falta de relleu generacional i la pressió de l’agroindústria intensiva d’un costat, i de l’especulació de les noves formes de producció energètica sobre el territori de l’altre.

Un cop al govern, l’equip d’Illa ho tenia fàcil: no fer res i mantenir el país com una bassa d’oli, mentre els rivals independentistes continuen amb la seva patètica autodestrucció mútua i deixant morir d’inanició un dels pocs moviments de renovació i empoderament democràtic viscuts a Europa aquest segle. Però sembla que la pulsió vuitantera i l’espanyolisme d’Espanya plural de pa sucat amb oli són superiors als seus esforços estratègics. Catalans: ja hem begut oli.