ERC: mirar endavant o mirar el rellotge

El pro­fes­sor de psi­co­lo­gia John Wear­den de la Uni­ver­si­tat de Keele explica en els seus estu­dis que el temps passa més de pressa quan ens ho pas­sem bé i més lent com més mirem el rellotge. És evi­dent que no cal ser un acadèmic anglès per pres­sen­tir-ho. Això és com quan un cone­gut, que és de la conya, va anar al metge i el doc­tor li va dir que s’havia d’apri­mar. “Per això has estu­diat?”, li va res­pon­dre. Aquest dis­sabte final­ment se cele­brarà el famós congrés naci­o­nal d’Esquerra després de gai­rebé sis mesos espe­ci­al­ment llargs: ja ha expli­cat Wear­den que no tots els mesos duren el mateix per a tot­hom. Una votació telemàtica de la militància ser­virà per diri­mir qui estarà al cap­da­vant de la direcció del par­tit. La reco­llida d’avals va deter­mi­nar que hi haurà tres can­di­da­tu­res i va fer intuir quina capa­ci­tat de mobi­lit­zació té cadas­cuna. La que està encapçalada per Jun­que­ras ha reco­llit més de la mei­tat dels avals eme­sos. Si aquest patró es repetís a l’hora de comp­tar els vots, Jun­que­ras reva­li­da­ria la seva pre­sidència automàtica­ment. Les altres can­di­da­tu­res ho veuen i per això espe­cu­len amb la pos­si­bi­li­tat d’una segona volta –en cas que Jun­que­ras no arribés al 50%– i amb els pac­tes de des­patx entre les opci­ons menys afa­vo­ri­des en el pri­mer torn. No és només que aquest plan­te­ja­ment ja porti implícit el reco­nei­xe­ment d’una der­rota, sinó que també arros­sega altres pro­ble­mes. El pri­mer és que seria difícil de jus­ti­fi­car que es poses­sin a nego­ciar entre ells i, en canvi, apli­ques­sin un veto a l’opció gua­nya­dora. El segon és la manca de clare­dat: el sufragi del mili­tant en pri­mera volta podria uti­lit­zar-se per anar a la segona amb un pro­jecte dife­rent del sen­tit del seu vot. Final­ment, tor­nant a Wear­den, supo­sa­ria allar­gar més un procés con­gres­sual que ha durat massa. Dis­sabte sabrem si ja es pot mirar enda­vant o con­ti­nuem mirant el rellotge.