Mirades
Regidores sota les bombes
El febrer del 2017 la periodista d’aquest diari Gemma Busquets Ros (Banyoles, 1975) va guanyar la II Beca Rahola, que atorguen l’Ajuntament de Girona i el Col·legi de Periodistes de Catalunya dins dels premis Carles Rahola de comunicació local, amb el projecte de recerca El vot femení a la premsa de les comarques gironines (1931-1936). El jurat va destacar en aquell moment “el buit que omple aquesta proposta de recerca, que té com a objectiu visibilitzar la dona en la història, en el context d’una època determinada i a partir de la premsa gironina”. Un tema d’interès encara actualment. Un any després, es va presentar el treball, molt interessant i que reflectia com va ser rebuda la irrupció de la dona en el món de la política. No gaire bé, no ens enganyem. Eva Vázquez, parlant de la recerca, explicava en un article que, com a la resta de l’Estat, hi va haver molt poca convicció per part dels partits, tant conservadors com d’esquerra, per permetre-ho, i que, de fet, ERC va aconseguir ajornar-ne l’aplicació en les eleccions catalanes del 1932. Els partits d’esquerra tenien por que les dones votessin el que els deia el seu home o, pitjor encara, el seu confessor.
D’aquella interessant recerca, Busquets es va fixar en uns noms desconeguts. Coneixia Antònia Adroher, primera regidora a la ciutat de Girona, però es va adonar que el 28 de febrer del 1939, l’endemà de la caiguda de Barcelona a mans dels nacionals, es va constituir l’últim ajuntament republicà de Girona, per intentar resistir. Una setmana després, els facciosos entraven a la ciutat. Però Busquets es va adonar que dues dones formaven part d’aquell darrer consistori: Angelina Compte Lliuró i Ángela Moñino Comas. No en sabia res. Ningú sabia què els havia passat després de ser regidores encara no una setmana.
I de la curiositat i la feina de Busquets, neix Matrioixques sota les bombes. Regidores republicanes entre la guerra i l’exili, que li acaba de publicar l’editorial Llibres del Segle i que avui presenta a la sala Miquel Diumé de l’Ajuntament de Girona (19h). En el llibre s’explica la lluita institucional de les darreres regidores a la rereguarda i la recerca de la seva història per recuperar-ne la memòria que la llarga nit del franquisme havia esborrat i que no s’havia recuperat, exceptuant-ne alguns casos, durant la Transició. La investigació periodística ens porta al que l’editorial anomena “un calidoscopi d’històries de vida inèdites, de relats silenciats, de la quotidianitat a la rereguarda de Girona que s’obren com les matrioixques que es van enviar, de Rússia a París, les companyes regidores Compte i Moñino”, que evidentment van agafar el camí de l’exili.
Un llibre històric, fet amb rigor i amb la voluntat periodística d’explicar històries desconegudes que ens mostren dones avançades al seu temps que van tenir un paper important i que ens són encara desconegudes. Hi ha la història de les dues dones regidores, però de moltes dones i de molts fets més que, amb paciència, Busquets ha anat investigant, fent una recerca complexa a la premsa gironina, buscant noms i contactant familiars, i ha aconseguit treure a la llum històries viscudes que tenim el dret i l’obligació de conèixer. Quin gran llibre, Gemma!
