Banyes de Broncano

Com escrivia ahir de Pedro Sánchez, i deia l’àvia Neus, val més caure en gràcia que ser graciós. Això dona un cert avantatge a David Broncano (La Revuelta, de La 1) en la idiotitzant batalla per l’audiència que manté amb Pablo Motos (El Hormiguero, d’Antena 3). El jovent, l’esquerra caviar, el periodisme d’autoproclamada categoria ètica especial i els influenciadors de la bola del govern més progressista de la història han xalat per com va resoldre Broncano dijous el que ell va explicar com una mena de xantatge de Pablo Motos al pilot Jorge Martín perquè no fos entrevistat abans a La 1 que a Antena 3, on té previst que hi vagi la setmana vinent, i escrit des de fa mesos que hi anirà en exclusiva. No era, per tant, cap xantatge. Era un contracte, i el contracte es va complir, i Broncano no va poder passar l’entrevista que ja havia gravat amb Jorge Martín. Va passar un documental d’animals banyuts en la seva suposada genialitat per burxar en l’audiència de Motos (genialitat que paguem tots plegats des dels 1.400 milions del servei públic RTVE). Però no és Motos qui ha tingut un atac de banyes recordant a Martín que tenia un acord signat de feia mesos. És Broncano qui l’ha tingut, quan s’ha adonat que producció li havia fet gravar una entrevista que no es podia emetre fins després de la d’Antena 3. Però Broncano en la comunicació, com Sánchez en la política, cauen en gràcia tant si són graciosos com si no.